Happy End

Animats per l’èxit de la seua anterior col·laboració, L’òpera de tres rals (1928), Bertolt Brecht i Kurt Weill van iniciar, un any després –i de nou, com en el seu anterior treball, a partir d’un text d’Elizabeth Hauptmann–, una nova col·laboració que donaria com a resultat Happy End.

En el que tots els crítics estan d’acord és en què Happy End va suposar un moment fonamental en el reconeixement de Kurt Weill com a compositor i, especialment, en la seua col·laboració amb Brecht. Tant és així que algunes de les cançons d’aquesta comèdia com La cançó de Bilbao o Surabaya Johnny van adquirir vida pròpia i han sigut interpretades per diversos artistes de reconegut prestigi, i alguna altra, com La cançó de Mandalay, va tornar fins i tot a ser utilitzada per Weill/Brecht per a l’escena d’amor central d’Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny.

Música inolvidable, el canto e interpretación enmarcados en una divertida ópera cómica.