El director adjunt d'Arts Escèniques, Roberto García, ha presentat la companyia: "Teatro de la Resistencia, una companyia longeva de Castelló que enguany compleix 25 anys i ens sorprén amb una proposta distòpica seductora i plena de crítica política i social".

'1789. En un universo paralelo' parla de personatges poderosos que, cecs davant de la barbàrie que plana sobre ells i que ells mateixos promouen amb accions carregades d'ineptitud, són incapaços d'eixir de l'estret camp dels seus interessos particulars i erren així en tot allò que emprenen. Guiats per la seua neciesa vestida de capacitat dirigeixen a tots cap al precipici. Alguns d'ells estan motivats per ideologia, altres per patriotisme, per venjança o inclús per amor, però tots comparteixen la mateixa sort: una mort violenta.

Segons l'autor mateix, aquesta obra no és un intent de reescriure la història, sinó una eina que, mitjançant un fet històric, ajuda a dirigir la mirada de l'espectador cap a la societat contemporània a través d'un prisma diferent: "El teatre no és una màquina del temps la finalitat de la qual és traslladar l'espectador a una altra època, sinó un mecanisme que convida a reflexionar sobre la naturalesa humana en la més estricta actualitat".

En la versió dels fets que ofereix '1789. En un universo paralelo', el poble francés, amb els seus desitjos, patiments i necessitats, es manté en un segon pla. Una revolució sagnant i feroç no pot quallar sense la decisiva acció de personatges clau. Són els líders que guien, manipulen, adoctrinen o recorren a la violència si ho consideren necessari.

Les escenes de la funció ocorren no només davant, sinó també entre i fins i tot darrere de l'espectador i a diferents altures; el públic es veu travessat transversalment per l'experiència teatral. Aquests recursos escenogràfics units a altres recursos típics del teatre de carrer aplicats al teatre de text aporten frescor a l'espectacle.

Hadi Kurich

Hadi Kurich és llicenciat en Direcció Teatral per l'FDU de Belgrad (Iugoslàvia) en 1985. Va ser director escènic del Teatre Nacional de Sarajevo de 1988 a 1992. A causa de la guerra als Balcans s'exilia a Espanya, on funda a Vila-real (junt amb Ana Kurich i Mima Kurich) la companyia Teatro de la Resistencia en 1993, plataforma que segueix en actiu actualment. És promotor i director del Centre Dramàtic Vila-real (2012-2015). El seu bagatge artístic el formen desenes de papers interpretats i més de mig centenar de direccions teatrals entre Iugoslàvia, Espanya i Mèxic. És autor de dotze obres originals i una quinzena d'adaptacions teatrals.