22 d'abril de 2018 · Palau de la Música de València
ENSEMS 2018
Ascolta Ensemble
Horaris: Diumenge: 20:00 h
Ascolta Ensemble
Markus Schwind | trompeta
Andrew Digby | trombó
Erik Borgir | cello
Florian Hoelscher| piano
Hubert Steiner | guitarra
Boris Müller | percussió
Julian Belli | percussió
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Elena Mendoza (1973) | Fremdkörper/Variationen (2016) [17’]
Francesco Filidei (1973)) | Esercizio di Pazzia I (2012) [8’]
Francesco Filidei (1973) | I funerali del’anarchico Serantini (2006) [11’]
Nuria Nuñez (1980) | Der rote Faden I (2012) [8’]
Elena Mendoza (1973) | Fragmentos de un teatro imaginario (2009) [25’]
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Notes al programa
Fragmentos de teatro imaginario va ser escrita per a l'Ensemble Ascolta el 2009. Es tracta d'un cicle de sis peces instrumentals de molt diferent caràcter tímbric però connectades entre si per alguns materials comuns, que apareixen inesperadament d'una peça a una altra amb una funció formal sempre canviant. Aquesta dramatúrgia acústica de sorpreses i falses aparences està concebuda fins a la meitat del cicle com un joc teatral a la imaginació de l'oient. A la segona part, però, la producció del so cobra una dimensió escènica, de manera que la teatral es trasllada de la fantasia de l'oient al propi escenari: a poc a poc, alguns dels materials que ja coneixem comencen a cobrar un sentit teatral, alguns dels membres de Ascolta sobrepassen el límit entre músic i actor, els sons instrumentals que hem vingut sentint en l'obra comencen a ser produïts per objectes quotidians... No és tant la situació del concert el que dóna lloc a l'acció teatral, com en les obres de Mauricio Kagel o les performances de Fluxus, sinó la pròpia producció del so.
Fremdkörper/Variationen per a violoncel, percussió i piano amb dos intèrprets (un al teclat i un altre a l'interior de l'instrument) va ser escrit el 2015 per encàrrec de l'Alte Oper Frankfurt i està així mateix dedicat al Ensemble Ascolta, amb el qual m'uneix una llarga amistat. Igual que Fragmentos de teatro imaginario, aquesta obra explora la frontera que separa l'acció musical de l'acció teatral i l'instrument musical de l'objecte quotidià, però no mitjançant una transició progressiva sinó des d'un canvi radical de context.
L'obra qüestiona des d'una perspectiva musical i escènica el significat del concepte "integració" .Què vol dir integrar un cos estrany en un context conegut? I què passa quan aquest canvia, com percebem llavors el que abans estava integrat?
Prenent com a punt de partida un nucli de materials sonors heterogenis, a manera de "tema", es desenvolupen quatre variacions musicals filades unes a les altres. Totes tenen en comú l'ús d'objectes quotidians ( "cossos estranys") integrats en la composició com si fossin instruments, sense funció escènica alguna. En el curs de la quarta variació, el segon pianista anirà recollint-poc a poc i una cinquena variació introduirà un canvi radical en la situació: el pianista es transforma en un performer que executarà accions en una taula amb aquests objectes. No obstant això aquests cap manera sonaran de la manera acostumat ...
Elena Mendoza
"Memory can change the shape of a room; it can change the color of a car. And memories can be distorted. They're just an interpretation, there are not a record, and the're irrelevant if you have the facts." Memento (Christopher Nolan, 2000)
Der rote Faden I és la primera d'una sèrie de peces en les que s'exploren les connexions entre percepció i memòria. A mesura que l'oient es submergeix en l'univers sonor desplegat al llarg de l'obra, anirà descobrint a poc a poc com les idees s'interconnecten entre elles i com la realitat no té perquè correspondre amb el que s'esperava.
Núria Núñez
Esercizio di Pazzia I
Els globus són una sorprenent font de sons, produint efectes que són comparables als que s'obtenen amb la electrònica sintètica. Pots jugar amb ells pràcticament com vullgues, bufant, desplomant, acaronant-los, etc. També tenen un gran potencial visual amb els seues formes i colors. Hi ha alguna cosa boja en la idea d'un quartet que toque una partitura difícil de fer amb un objecte generalment utilitzat per a les festes i per divertir-se, així que vaig decidir anomenar-la "exercici de bogeria", tractant d'usar globus de totes les maneres possibles durant un tipus de ritu grotesc.
Francesco Filidei
I funerali dell'anarchico Serantini
Una manifestació antifeixista a Pisa, 1972, va acabar en enfrontaments de carrer entre manifestants i forces policials especials. El jove de 20 anys Franco Serantini, membre del grup anarquista "Pinelli", va patir lesions que amenaçaven la seua vida, va ser arrestat i interrogat. Després de dos dies, va caure en coma i va morir a l'hospital de la presó. El diagnòstic oficial va ser: sagnat en el cervell. El compositor italià Francesco Filidei (nascut un any després en 1973) va crear un monument al destí del jove en la seua composició "El funeral de l'anarquista Serantini" (2006). Sis artistes, vestits de negre i asseguts l'un al costat de l'altre en una llarga taula. Els únics instruments d'aquest ritu funerari són gestos espasmòdics i ocasionals i xiulets, olfatejos o respiracions sense fi, un monument musical en protesta sense paraules.
Stefan Fricke
traducció Andrew Digby
Ascolta Ensemble
Amb el seu so únic i programació innovadora, ensemble ascolta ha expandit els horitzons del paisatge de la música contemporània a Alemanya i Europa per més d'una dècada. Des de la seva creació el 2003, el conjunt ha encarregat i realitzat més de 250 obres noves de compositors com Pierluigi Billone, Beat Furrer, Isabel Mundry, Olga Neuwirth, Martin Smolka i Hans Thomalla. El conjunt ha estat convidat en gairebé tots els principals festivals de música contemporània a Europa (Donaueschinger Musiktage, Wittener Tage für zeitgenössische Kammermusik, Festival Eclat Stuttgart, Festival de Lucerna, Ultima Oslo, Wien Modern, etc.) i ha estat convidat a donar concerts i tallers en els Estats Units, Singapur ia Israel.
La creació de nous formats de concert amb elements de teatre, performance, art conceptual, videoart i música rock ha estat el focus principal de les energies dels components de l'ensemble. El desenvolupament d'aquests nous programes juntament amb el treball amb joves compositors amb mentalitat experimental ha portat a la creació d'un important treball al voltant d'obres transversals, com Staged Night de Simon Steen-Andersen, The Church of Frequency and Protein de Jennifer Walsh, la posada en escena d'obres de Francesco Filidei i nombroses col·laboracions amb el programa de televisió alemany ZDF / art (Der Absolute Film, Schatten, etc.).
Ascolta rep anualment un generós finançament de l'Estat de Baden-Württemberg i de la ciutat de Stuttgart.
Markus Schwind | trompeta
Andrew Digby | trombó
Erik Borgir | cello
Florian Hoelscher| piano
Hubert Steiner | guitarra
Boris Müller | percussió
Julian Belli | percussió
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Elena Mendoza (1973) | Fremdkörper/Variationen (2016) [17’]
Francesco Filidei (1973)) | Esercizio di Pazzia I (2012) [8’]
Francesco Filidei (1973) | I funerali del’anarchico Serantini (2006) [11’]
Nuria Nuñez (1980) | Der rote Faden I (2012) [8’]
Elena Mendoza (1973) | Fragmentos de un teatro imaginario (2009) [25’]
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Notes al programa
Fragmentos de teatro imaginario va ser escrita per a l'Ensemble Ascolta el 2009. Es tracta d'un cicle de sis peces instrumentals de molt diferent caràcter tímbric però connectades entre si per alguns materials comuns, que apareixen inesperadament d'una peça a una altra amb una funció formal sempre canviant. Aquesta dramatúrgia acústica de sorpreses i falses aparences està concebuda fins a la meitat del cicle com un joc teatral a la imaginació de l'oient. A la segona part, però, la producció del so cobra una dimensió escènica, de manera que la teatral es trasllada de la fantasia de l'oient al propi escenari: a poc a poc, alguns dels materials que ja coneixem comencen a cobrar un sentit teatral, alguns dels membres de Ascolta sobrepassen el límit entre músic i actor, els sons instrumentals que hem vingut sentint en l'obra comencen a ser produïts per objectes quotidians... No és tant la situació del concert el que dóna lloc a l'acció teatral, com en les obres de Mauricio Kagel o les performances de Fluxus, sinó la pròpia producció del so.
Fremdkörper/Variationen per a violoncel, percussió i piano amb dos intèrprets (un al teclat i un altre a l'interior de l'instrument) va ser escrit el 2015 per encàrrec de l'Alte Oper Frankfurt i està així mateix dedicat al Ensemble Ascolta, amb el qual m'uneix una llarga amistat. Igual que Fragmentos de teatro imaginario, aquesta obra explora la frontera que separa l'acció musical de l'acció teatral i l'instrument musical de l'objecte quotidià, però no mitjançant una transició progressiva sinó des d'un canvi radical de context.
L'obra qüestiona des d'una perspectiva musical i escènica el significat del concepte "integració" .Què vol dir integrar un cos estrany en un context conegut? I què passa quan aquest canvia, com percebem llavors el que abans estava integrat?
Prenent com a punt de partida un nucli de materials sonors heterogenis, a manera de "tema", es desenvolupen quatre variacions musicals filades unes a les altres. Totes tenen en comú l'ús d'objectes quotidians ( "cossos estranys") integrats en la composició com si fossin instruments, sense funció escènica alguna. En el curs de la quarta variació, el segon pianista anirà recollint-poc a poc i una cinquena variació introduirà un canvi radical en la situació: el pianista es transforma en un performer que executarà accions en una taula amb aquests objectes. No obstant això aquests cap manera sonaran de la manera acostumat ...
Elena Mendoza
"Memory can change the shape of a room; it can change the color of a car. And memories can be distorted. They're just an interpretation, there are not a record, and the're irrelevant if you have the facts." Memento (Christopher Nolan, 2000)
Der rote Faden I és la primera d'una sèrie de peces en les que s'exploren les connexions entre percepció i memòria. A mesura que l'oient es submergeix en l'univers sonor desplegat al llarg de l'obra, anirà descobrint a poc a poc com les idees s'interconnecten entre elles i com la realitat no té perquè correspondre amb el que s'esperava.
Núria Núñez
Esercizio di Pazzia I
Els globus són una sorprenent font de sons, produint efectes que són comparables als que s'obtenen amb la electrònica sintètica. Pots jugar amb ells pràcticament com vullgues, bufant, desplomant, acaronant-los, etc. També tenen un gran potencial visual amb els seues formes i colors. Hi ha alguna cosa boja en la idea d'un quartet que toque una partitura difícil de fer amb un objecte generalment utilitzat per a les festes i per divertir-se, així que vaig decidir anomenar-la "exercici de bogeria", tractant d'usar globus de totes les maneres possibles durant un tipus de ritu grotesc.
Francesco Filidei
I funerali dell'anarchico Serantini
Una manifestació antifeixista a Pisa, 1972, va acabar en enfrontaments de carrer entre manifestants i forces policials especials. El jove de 20 anys Franco Serantini, membre del grup anarquista "Pinelli", va patir lesions que amenaçaven la seua vida, va ser arrestat i interrogat. Després de dos dies, va caure en coma i va morir a l'hospital de la presó. El diagnòstic oficial va ser: sagnat en el cervell. El compositor italià Francesco Filidei (nascut un any després en 1973) va crear un monument al destí del jove en la seua composició "El funeral de l'anarquista Serantini" (2006). Sis artistes, vestits de negre i asseguts l'un al costat de l'altre en una llarga taula. Els únics instruments d'aquest ritu funerari són gestos espasmòdics i ocasionals i xiulets, olfatejos o respiracions sense fi, un monument musical en protesta sense paraules.
Stefan Fricke
traducció Andrew Digby
Ascolta Ensemble
Amb el seu so únic i programació innovadora, ensemble ascolta ha expandit els horitzons del paisatge de la música contemporània a Alemanya i Europa per més d'una dècada. Des de la seva creació el 2003, el conjunt ha encarregat i realitzat més de 250 obres noves de compositors com Pierluigi Billone, Beat Furrer, Isabel Mundry, Olga Neuwirth, Martin Smolka i Hans Thomalla. El conjunt ha estat convidat en gairebé tots els principals festivals de música contemporània a Europa (Donaueschinger Musiktage, Wittener Tage für zeitgenössische Kammermusik, Festival Eclat Stuttgart, Festival de Lucerna, Ultima Oslo, Wien Modern, etc.) i ha estat convidat a donar concerts i tallers en els Estats Units, Singapur ia Israel.
La creació de nous formats de concert amb elements de teatre, performance, art conceptual, videoart i música rock ha estat el focus principal de les energies dels components de l'ensemble. El desenvolupament d'aquests nous programes juntament amb el treball amb joves compositors amb mentalitat experimental ha portat a la creació d'un important treball al voltant d'obres transversals, com Staged Night de Simon Steen-Andersen, The Church of Frequency and Protein de Jennifer Walsh, la posada en escena d'obres de Francesco Filidei i nombroses col·laboracions amb el programa de televisió alemany ZDF / art (Der Absolute Film, Schatten, etc.).
Ascolta rep anualment un generós finançament de l'Estat de Baden-Württemberg i de la ciutat de Stuttgart.
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València