CSMActual

Ensemble CSMActual del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d'Alacant 

Marian Pérez  | soprano
Ana Villaescusa  | flauta
Rosalba Olivares  | oboè
Ana Parra  | clarinet
David Pastor  | trompa
Jordi Blasco  | fagot
Florencia Romero i Carolina Martínez  | violí
Zoar Mellado  | viola
Javier Córdoba  | violoncel
Alfonso Lozano  | contrabaix
Dario González  | guitarra elèctrica
Alex Lutz  | piano
Luis Martínez i Pere Sirerol  | percussió
Fran Baraja | compositor
Marc García Vitoria, Arturo Millán, Fran Baraja i Pere Joan Carrascosa | direcció

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆


Programa 


Iannis Kyriakides (1969) |  The arrest 
per a clarinet, percussió, piano, violí, contrabaix, cinta i videotext  


Fran Barajas (1995)  | Tres preguntas sobre comunicación I: Privacidad(es)


Louis Andriessen (1939) | Workers Union
per a grup de instruments potents 


Fran Barajas (1995) | Tres preguntas sobre comunicación II: Hipercomunicación


Claude Vivier (1948-1983) | Bouchara 
per a soprano, quintet de vents de fusta, quintet de cordes, percussió i cinta

Fran Barajas (1995) | Tres preguntas sobre comunicación III: Grito Sordo


▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

Crit

El crit, l’expressió vocal humana més immediata i bàsica, cobra a través de la interacció amb la cultura significats molt diversos.

A “Workers Union”, una peça de Louis Andriessen (Holanda, 1939) per a “qualsevol conjunt d’instruments potents” el títol de la qual significa literalment “sindicat”, la representació d’un crit col·lectiu al servei de la reivindicació social.
El xipriota Iannis Kyriakides (1969), en canvi, utilitza el vídeo per a projectar una història, un somni surrealista de Georges Perec, que l'espectador ha de llegir en temps forçat, és a dir, tal com apareixen les paraules una per una.

A “The Arrest” es crea així una música interna, que combinada amb l'externa fa l'espectador partícip d'una música total, on els moments de més intensitat es converteixen en crits silenciosos imaginaris a l'interior de cadascú.

Una perspectiva totalment diferent és la de “Bouchara”, on Claude Vivier (Montreal 1948 - París 1983) planteja la possibilitat d'una cançó d'amor en una llengua inventada, una incoherència absoluta que dóna peu a una reflexió profunda: si no entenem res del que ens diuen, com pot ser que percebem una cançó d'amor? És la cançó d'amor el crit universal, la història infinitament repetida de la humanitat?

Finalment, Fran Barajas, estudiant del CSMA, s’inspira des d’una perspectiva semiològica en el crit com a significant, i li atribueix diversos significats de caire social, a través dels quals explora possibles interaccions entre la música i la societat actual. La peça, descomposta en moviments independents, està especialment escrita per a servir d’unió i reflexió al voltant de la resta de peces del programa.