Per a José Luis Gómez, per a mantindre viva la Memòria Històrica convé recordar la temprança i lucidesa de Manuel Azaña. Per això, realitza una nova immersió en els discursos, articles i cartes d'aquest apassionat estadista i escriptor; no obstant això, no es tracta d'una reconstrucció històrica ni d’un judici de la seua actuació política. Aquestes qüestions són tasca dels historiadors i també dels ciutadans.
L'espectacle gira al voltant de tres grans eixos. El primer, les circumstàncies vitals i polítiques d’Azaña: al·lusions a les opcions de govern amb el Partit Socialista i les reformes militars. En segon lloc, la reflexió sobre la història d'Espanya: república, laïcisme, guerra civil. Finalment, el tercer eix serà una meditació al voltant de l'art i els paisatges d'Espanya.
“Al meu entendre, si hem de passar d'espanyols de mort a vida, si el nostre país no ha de ser un podrimener en què la víctima i el botxí es corrompen junts, (…) Confiem que hi haurà gent nova capaç d'entendre-ho”. Manuel Azaña. Carta a Esteban Salazar Chapela (1940).
En 1988, José Luis Gómez va rebre el Premi Nacional de Teatre per aquest muntatge que, trenta anys després, torna a pujar a l'escenari com a producció de La Abadía.
La crítica ha dit: “Una lliçó inoblidable d'interpretació”, “D'una intensitat i d'una precisió absolutes”, “Si calguera buscar una paraula que definira aquesta funció seria l'honestedat”.