Sergio Blardony (1965) | Una forma (2017)
Sobre un poema de Pilar Martín Gila. Per a percussió de metalls, frame drum, electrònica i vídeo

José María Ciria (1990) | ...d'inesauribile segreto (...de inagotable secreto) (2017)
Sobre un poema de Walter Cassara. Per a actor, flauta alto, percussió i electrònica


EPOS Lab (obra col·lectiva) | De la mano iremos al bosque
Sobre poemas de Pilar Adón. Per a mezzosoprano, flauta alto i electrònica

▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆

EPOSLab

Epos Lab és un projecte interdisciplinari pioner a Espanya que indaga en la relació entre música i paraula en un context escènic.

Per explorar aquesta relació, el laboratori involucra els diferents actors del procés creatiu per generar noves propostes artístiques: compositors, artistes sonors i escriptors, cantants, intèrprets instrumentals, actors, improvisadors, responsables de la posada en escena, artistes visuals o enginyers de so. Un equip interdisciplinari que, al llarg de les sessions, crea una sèrie de peces musicals en què el text té una especial rellevància.

Cada edició del laboratori es desenvolupa a través diferents sessions de recerca que desemboquen en el muntatge d'un concert escènic, a partir de les obres i experiències treballades durant tot l'any amb els compositors i poetes convidats.

Presentem així aquest concert escènic, un treball minuciós i acuradament elaborat que vol donar a conèixer unes formes diferents d'observar el vincle entre paraula i música, una relació complexa i apassionant que l'equip artístic de Epos Lab vol mostrar a través d'aquest muntatge.

Amb música de Sergio Blardony i text poètic de Pilar Martín Gila, l'obra Una forma serveix d'obertura del concert escènic. La peça està concebuda com una mena d'estudi sobre el dolor, la pèrdua i el buit, i especialment, sobre com aquesta absència altera, de diferents maneres, l'espai i la seua percepció, l'espai conegut i el quotidià.

Seguirà ...d'inesauribile segreto, peça escrita per José María Ciria sobre textos de Walter Cassara, en la qual l'espectador es troba davant d'una incomprensible acumulació de textos i símbols fragmentats, aparentment inconnexos entre si, que s'aixeca davant seu com un mur impenetrable i que amaga una reflexió sobre l'enclaustrament, la solitud i l'absència.

Per concloure, De la mano iremos al bosque és una creació col·lectiva realitzada en el context del laboratori a partir de poemes de Pilar Adón. La peça indaga sobre diferents aspectes tractats durant l'experiència investigadora, com la el tractament musical de la pregunta, l'estàtic com a representació del periple ajornat o el context del bosc com a espai d'aïllament.