Diego Vasallo

Diego Vasallo va fundar en 1984, juntament amb Mikel Erentxun i Juan Ramón Viles, la banda Duncan Dhu, amb la qual ha gravat nou discos i ha fet gires de concerts tant a Espanya com a Europa i Mèxic durant més de vint anys.

En 1991 inicia un projecte musical amb clares influències de sons dels 80, pop sintètic, soul, techno i rhythm and blues, batejat com a Cabaret Pop, amb el qual va gravar els discos: Cabaret Pop (Warner 1991), Realidad Virtual de Rock’n’roll (Warner 1992) i Diego Vasallo y el Cabaret Pop (Warner 1995).

En 1997 inicia la seua carrera en solitari ja amb el seu propi nom i a hores d’ara ha publicat sis discos: Criaturas (Warner 1997), Canciones de amor desafinado (Warner 2000), Los abismos cotidianos (Warner 2005), Las huellas borradas (Warner 2006), Canciones en ruinas (Warner 2010) i l’últim fins hui, Baladas para un autorretrato (Subterfuge 2016). A més, ha publicat un disc-llibre coeditat amb Suso Saiz, El cuaderno de pétalos de elefante (El europeo, 2002) i un àlbum juntament amb el poeta Roger Wolfe, La máquina del mundo (Warner, 2006). En aquesta etapa en solitari de la seua carrera, la seua música es caracteritza per una cerca de la introspecció sonora i un pes més important dels textos en les cançons, en les quals acosta les sonoritats del folk, del blues i del rock and roll a un univers personal més literari.