27 d'abril de 2018 · Bombas Gens Centre d'art
ENSEMS 2018
Drumming Grupo de Percussão - Els 1001 sons de la Paella
Horaris: Dissabte: 22:15 h
Drumming Grupo de Percussão
Joao Dias | percussió
Joao Miguel Braga Simoes | percussió
Paulo Oliveira | percussió
Miquel Bernat | percussió
Pere Vicalet | tècnic de so
Gregorio Jiménez | tècnic de so
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
KARLHEINZ STOCKHAUSEN (1928-2007) | Mikrophonie I (1964-65)
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Els 1001 sons de la paella
Aquest programa es centra en la composició Mikrophonie I, de 1964, per sis intèrprets. D’aquests, dos exciten amb diferents materials un enorme Tam-tam (per a aquesta ocasió convertit en una paella de 2m de diàmetre); altres dos manipulen - d’acord amb indicacions de la partitura - dos micròfons en relació al Tam-tam; altres dos intèrprets, ja a una relativa distància per tenir la percepció total del so acústic i amplificat, manipulen filtres, amplificació i especialització del so captat pels micròfons.
L’ús que usualment es fa del micròfon és el de captador del so per a la seua amplificació. Però el seu ús, encara que ens semble estrany té moltes mes valències. Igual que el microscopi ens pot fer descobrir mons insospitats de la realitat, el micròfon també pot transportar-nos a ambients desconeguts del món sonor i imaginari, aplicant altres usos menys ortodoxos, assumint-ho com instrument, o com a filtre, com a generador de feedback, com element de distorsió o espacialització. I, també com a element escènic. Els instruments de percussió serveixen com a escena, com un “plateau” i font sonora de retroalimentació del micro.
Els micròfons són utilitzats com microscopis - una analogia proposada pel títol de la peça - per descobrir i tornar perceptibles sons que, d’una altra manera, no serien aparents. El micròfon es transforma en un instrument musical que influència totes les característiques del so: forma els tons, ritmes, nivells dinàmics, timbre i projecció espacial. El micròfon no és tot just un objecte però si tot un sistema de captació, processament, amplificació i difusió dels sons produïts en el Tam-tam, única font acústica en aquesta peça.
Aquest espectacle proposa una descoberta sonora de tot aquest món invisible i improbable, sense aquesta mirada a través d’aquesta lent microscòpica que pot tenir el micròfon. Les seues capacitats tècniques / expressives ens obriran i mostraran altres dimensions i espais per embolicar el so de múltiples i inimaginables maneres. L’obra central del concert ja ultrapassa els 50 anys; Mikrophonie I de K. Stockhausen. Aquesta obra pot tocar-se igualment amb una gran paella en comptes de Tam-tam transformant-se així en “Els 1001 so de la Paella”. De manera que “valencialitzem” l’obra per commemorar els 10 anys de la mort del compositor alemany.
Drumming Grupo de Percussão.
Fundat el 1999, és el resultat de l'experiència acadèmica iniciada uns anys abans, amb la creació del primer curs de percussió a l'Escola Professional de Música d'Espinho i el primer curs superior de percussió a Portugal, ESMAE, de Porto.
Sota la direcció de Miquel Bernat, percussionista de reconegut prestigi internacional, el grup, format inicialment per alumnes i professors, ostenta en el seu currículum centenes d'actuacions a les sales d'espectacles més importants de Portugal i els més importants festivals d'Europa: Fundació Gulbenkian, casa da Música, Museu Serralves, Centre Cultural Belém; Culturgest, Teatre Nacional S.João i Teatre São Luiz, Festival Món de Percussões de Faro, Teatre Viriat de Viseu, la Pedrera, Auditori Nacional de Catalunya, Auditori Caixa Madrid, Auditori Nacional d'Espanya, Teatre Albeniz, Casa Encendida, Cercle de Belles Arts, Universitat Complutense, Teatre Canal, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Museu Modern de Santiago de Compostel·la, Palau de la Música i Festival ENSEMS de València, Teatre Central de Sevilla .... així com a Alemanya, França, Bèlgica, el Brasil, Àfrica del Sud etc.
Drumming GP ha presentat, igualment, estrenes mundials de compositors espanyols com Agustín Charles, César Camarero, David del Port, Eduardo Soutullo, Javier Árias, Jesus Rueda, José Manuel López López, Manuel Rodeiro, Polo Vallejo, així com els iberoamericans Javier Álvarez ( Mèxic), Roberto Serra (Puerto Rico), Daniel Almada (Argentina), Arrigo Barnabé, Marlos Nobre Dalga Larrondo, Noi Mello (Brasil), a causa del fort nexe que el seu director artístic manté amb els compositors del seu país natal i, d'una manera general, amb importants personalitats o grups europeus i iberoamericans. Destaquem que Drumming-GP és el grup estranger que més encàrrecs ha fet a compositors espanyols, així com, el grup que més ha difós la seua respectiva música a Portugal.
Drumming GP s'ha vingut afirmant, a l'àrea de percussió, com un dels projectes més innovadors de l'actualitat, a Portugal i a la resta d'Europa. L'estructura estableix la seua estratègia en la diversificació de projectes artístics, que concreta respectant elevats padrons d'exigències tècnic-artístiques, interactuant amb compositors i creadors, solistes, programadors i entitats culturals de diverses natures.
Drumming GP resulta també de l'evolució de la percussió erudita a Portugal i en la pròpia cultura occidental, contribuint a través de la divulgació de les grans obres contemporànies, per un guany progressiu del públic per aquesta especialitat, en el si de la qual recorren les vies de la innovació sonora i de la poètica de l'espectacle com a moment escènic únic i total.
En els últims anys, s'ha consolidat la seva singularitat en l'escenari musical portuguès, mitjançant presentacions que van des de la percussió erudita, o del Rock-Jazz-World-Music, fins a la música d'escenes per a teatre, òpera i ballats, passant per la programació contemporània temàtica.
El grup ha presentat, igualment, programes concebuts per a fins itinerants i didàctic-pedagògics de treball amb no professionals.
En el camp de recerca, l'organització de seminaris i conferències i l'elaboració d'un programa pedagògic propi, integren una activitat orientada en una perspectiva eclèctica que integra també el treball d'atelier experimental, per on passen treballs coreogràfics, de lligació a la música electrònica i fusió amb altres gèneres musicals i artístics.
Joao Dias | percussió
Joao Miguel Braga Simoes | percussió
Paulo Oliveira | percussió
Miquel Bernat | percussió
Pere Vicalet | tècnic de so
Gregorio Jiménez | tècnic de so
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
KARLHEINZ STOCKHAUSEN (1928-2007) | Mikrophonie I (1964-65)
▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆▆
Els 1001 sons de la paella
Aquest programa es centra en la composició Mikrophonie I, de 1964, per sis intèrprets. D’aquests, dos exciten amb diferents materials un enorme Tam-tam (per a aquesta ocasió convertit en una paella de 2m de diàmetre); altres dos manipulen - d’acord amb indicacions de la partitura - dos micròfons en relació al Tam-tam; altres dos intèrprets, ja a una relativa distància per tenir la percepció total del so acústic i amplificat, manipulen filtres, amplificació i especialització del so captat pels micròfons.
L’ús que usualment es fa del micròfon és el de captador del so per a la seua amplificació. Però el seu ús, encara que ens semble estrany té moltes mes valències. Igual que el microscopi ens pot fer descobrir mons insospitats de la realitat, el micròfon també pot transportar-nos a ambients desconeguts del món sonor i imaginari, aplicant altres usos menys ortodoxos, assumint-ho com instrument, o com a filtre, com a generador de feedback, com element de distorsió o espacialització. I, també com a element escènic. Els instruments de percussió serveixen com a escena, com un “plateau” i font sonora de retroalimentació del micro.
Els micròfons són utilitzats com microscopis - una analogia proposada pel títol de la peça - per descobrir i tornar perceptibles sons que, d’una altra manera, no serien aparents. El micròfon es transforma en un instrument musical que influència totes les característiques del so: forma els tons, ritmes, nivells dinàmics, timbre i projecció espacial. El micròfon no és tot just un objecte però si tot un sistema de captació, processament, amplificació i difusió dels sons produïts en el Tam-tam, única font acústica en aquesta peça.
Aquest espectacle proposa una descoberta sonora de tot aquest món invisible i improbable, sense aquesta mirada a través d’aquesta lent microscòpica que pot tenir el micròfon. Les seues capacitats tècniques / expressives ens obriran i mostraran altres dimensions i espais per embolicar el so de múltiples i inimaginables maneres. L’obra central del concert ja ultrapassa els 50 anys; Mikrophonie I de K. Stockhausen. Aquesta obra pot tocar-se igualment amb una gran paella en comptes de Tam-tam transformant-se així en “Els 1001 so de la Paella”. De manera que “valencialitzem” l’obra per commemorar els 10 anys de la mort del compositor alemany.
Drumming Grupo de Percussão.
Fundat el 1999, és el resultat de l'experiència acadèmica iniciada uns anys abans, amb la creació del primer curs de percussió a l'Escola Professional de Música d'Espinho i el primer curs superior de percussió a Portugal, ESMAE, de Porto.
Sota la direcció de Miquel Bernat, percussionista de reconegut prestigi internacional, el grup, format inicialment per alumnes i professors, ostenta en el seu currículum centenes d'actuacions a les sales d'espectacles més importants de Portugal i els més importants festivals d'Europa: Fundació Gulbenkian, casa da Música, Museu Serralves, Centre Cultural Belém; Culturgest, Teatre Nacional S.João i Teatre São Luiz, Festival Món de Percussões de Faro, Teatre Viriat de Viseu, la Pedrera, Auditori Nacional de Catalunya, Auditori Caixa Madrid, Auditori Nacional d'Espanya, Teatre Albeniz, Casa Encendida, Cercle de Belles Arts, Universitat Complutense, Teatre Canal, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Museu Modern de Santiago de Compostel·la, Palau de la Música i Festival ENSEMS de València, Teatre Central de Sevilla .... així com a Alemanya, França, Bèlgica, el Brasil, Àfrica del Sud etc.
Drumming GP ha presentat, igualment, estrenes mundials de compositors espanyols com Agustín Charles, César Camarero, David del Port, Eduardo Soutullo, Javier Árias, Jesus Rueda, José Manuel López López, Manuel Rodeiro, Polo Vallejo, així com els iberoamericans Javier Álvarez ( Mèxic), Roberto Serra (Puerto Rico), Daniel Almada (Argentina), Arrigo Barnabé, Marlos Nobre Dalga Larrondo, Noi Mello (Brasil), a causa del fort nexe que el seu director artístic manté amb els compositors del seu país natal i, d'una manera general, amb importants personalitats o grups europeus i iberoamericans. Destaquem que Drumming-GP és el grup estranger que més encàrrecs ha fet a compositors espanyols, així com, el grup que més ha difós la seua respectiva música a Portugal.
Drumming GP s'ha vingut afirmant, a l'àrea de percussió, com un dels projectes més innovadors de l'actualitat, a Portugal i a la resta d'Europa. L'estructura estableix la seua estratègia en la diversificació de projectes artístics, que concreta respectant elevats padrons d'exigències tècnic-artístiques, interactuant amb compositors i creadors, solistes, programadors i entitats culturals de diverses natures.
Drumming GP resulta també de l'evolució de la percussió erudita a Portugal i en la pròpia cultura occidental, contribuint a través de la divulgació de les grans obres contemporànies, per un guany progressiu del públic per aquesta especialitat, en el si de la qual recorren les vies de la innovació sonora i de la poètica de l'espectacle com a moment escènic únic i total.
En els últims anys, s'ha consolidat la seva singularitat en l'escenari musical portuguès, mitjançant presentacions que van des de la percussió erudita, o del Rock-Jazz-World-Music, fins a la música d'escenes per a teatre, òpera i ballats, passant per la programació contemporània temàtica.
El grup ha presentat, igualment, programes concebuts per a fins itinerants i didàctic-pedagògics de treball amb no professionals.
En el camp de recerca, l'organització de seminaris i conferències i l'elaboració d'un programa pedagògic propi, integren una activitat orientada en una perspectiva eclèctica que integra també el treball d'atelier experimental, per on passen treballs coreogràfics, de lligació a la música electrònica i fusió amb altres gèneres musicals i artístics.
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Música i cultura popular valenciana
Plaça Viriato s/n
46001 València
Tel. 961 206 500
musica@ivc.gva.es