Torna una nova edició de Bàsics Filmoteca, que en esta edició posa el focus en el concepte de cine d’autor i la seua plasmació històrica. La selecció de la vintena de títols que integren el cicle comprén tant cineastes clàssics (encara que alguns d’ells se’ls identifique amb la modernitat cinematogràfica) com contemporanis (en este moment encara en actiu), que representen de manera canònica l’autoria cinematogràfica.
Els primers pertanyen a la llista dels directors reivindicats per la revista Cahiers du cinéma, que en els anys 50 va encunyar la famosa “política dels autors”. La nòmina dels elegits inclou directors del Hollywood clàssic (John Ford, Howard Hawks), il·lustres noms del cine europeu (Bergman, Rossellini, Bresson) i cineastes transfronterers (Hitchcock, Buñuel, Lang, Welles, Renoir).
Respecte als autors contemporanis, la diversitat de la seua procedència i de les seues propostes fílmiques posa de manifest que la idea d’autoria seguix vigent i s’estén a tot tipus de cinematografia. Bona prova d’això és la presència de cineastes tan dispars com Clint Estawood, Richard Linklater, Wes Anderson, Quentin Tarantino i Jim Jarmusch (tots representants, en major o menor mesura, d’eixe difús cine independent americà lligat a la indústria hollywoodiana); els europeus Claire Denis o Aki Kaurismäki; o Hou Hsiao-hsien i Wong Kar-wai, emblemes del puixant cine asiàtic.
Al gener, el cicle analitza el cine de Jean Renoir i de dos cineastes contemporanis: el taiwanés Hou Hsiao-hsien, que va encapçalar en 2004 (amb Café Lumière) i 2005 (amb Tiempos de amor, juventud y libertat, un dels seus títols més accessibles) la llista de les millors pel·lícules en publicacions internacionals tan prestigioses com Film Comment, Cahiers du Cinéma o Sense of Cinema; i el nord-americà Richard Linklater, la filmografia del qual (i, en concret, la trilogia “Abans del” i el seu últim llargmetratge, Boyhood) respon a una incessant busca de l’autenticitat, que, segons el mateix Linklater, “només pot expressar-se al llarg d’una trajectòria en el temps”.
Les sessions, d’un marcat caràcter didàctic, són gratuïtes per a estudiants i compten amb una presentació i un col·loqui a càrrec d’un especialista cinematogràfic. Igual que en les anteriors edicions, algunes de les pel·lícules seran presentades per crítics de la revista Caimán Cuadernos de Cine, col·laboradora del projecte.
PRÒXIMAMENT:
El cuarto mandamiento. Orson Welles. 1942
Deseos humanos. Fritz Lang. 1954
Nubes pasajeras. Aki Kaurismäki. 1996
Una mujer en África. Claire Denis. 2009
Els primers pertanyen a la llista dels directors reivindicats per la revista Cahiers du cinéma, que en els anys 50 va encunyar la famosa “política dels autors”. La nòmina dels elegits inclou directors del Hollywood clàssic (John Ford, Howard Hawks), il·lustres noms del cine europeu (Bergman, Rossellini, Bresson) i cineastes transfronterers (Hitchcock, Buñuel, Lang, Welles, Renoir).
Respecte als autors contemporanis, la diversitat de la seua procedència i de les seues propostes fílmiques posa de manifest que la idea d’autoria seguix vigent i s’estén a tot tipus de cinematografia. Bona prova d’això és la presència de cineastes tan dispars com Clint Estawood, Richard Linklater, Wes Anderson, Quentin Tarantino i Jim Jarmusch (tots representants, en major o menor mesura, d’eixe difús cine independent americà lligat a la indústria hollywoodiana); els europeus Claire Denis o Aki Kaurismäki; o Hou Hsiao-hsien i Wong Kar-wai, emblemes del puixant cine asiàtic.
Al gener, el cicle analitza el cine de Jean Renoir i de dos cineastes contemporanis: el taiwanés Hou Hsiao-hsien, que va encapçalar en 2004 (amb Café Lumière) i 2005 (amb Tiempos de amor, juventud y [...]
Llegir més