BÀSICS FILMOTECA. EL REMAKE: ECOS I RETORNS

Un remake, terme anglés específicament cinematogràfic que significa literalment tornar a fer alguna cosa, no és sinó una nova versió d'un film previ amb el qual manté unes relacions d'identitat que poden establir-se tant a nivell argumental com en allò que concerneix les pròpies imatges. El remake implica un gran nombre d'operacions i les raons per a abordar-lo són variades: des de tornar a explotar l'èxit comercial d'un film, adaptant-lo a l'exigències i gustos del moment, fins a realitzar una nova i actualitzada lectura d'una obra literària o personatge, passant pel transvasament entre gèneres o la revisió que fa un director sobre la seua pròpia obra (ja siga per a donar un nou punt de vista o per a incorporar allò que no li va ser permés per la censura). Un exemple d'això últim el representa Hitchcock, del qual s'inclouen en el cicle les seues dues versions de El hombre que sabía demasiado, una pertanyent a l'època anglesa i l'altra a la nord-americana. El cicle inclou pel·lícules mudes (el Nosferatu de Murnau) i sonores, clàssiques i contemporànies; films de Hollywood, europeus o japonesos, que a vegades dialoguen entre si, en un procés de mestissatge, com és el cas de Los siete samuráis (Kurosawa) i Los siete magníficos (J. Sturges), o La bestia humana (Renoir) i Deseos humanos (Lang). Els títols seleccionats són una fefaent prova que la problemàtica del remake no es pot reduir a una comparació, moltes vegades pejorativa, entre l'original i la seua còpia, i que la seua condició de tal no ha d'interferir en la valoració de la seua intrínseca qualitat.