CENTENARI SATYAJIT RAY

“Director bengalí nascut a Calcuta, gran admirador d’Akira Kurosawa i del cinema japonés, Satyajit Ray va posar en marxa la Calcutta Film Society en 1947, al costat de Chidananda Das Gupta, que el va iniciar en el cinema europeu i soviètic. La seua òpera prima, Pather Panchali, va ser aclamada en festivals d'Europa i Amèrica i en nombrosos circuits d'art i assaig, convertint-lo en el primer cineasta indi reconegut a nivell internacional. Les seues primeres pel·lícules estan íntimament relacionades amb el liberalisme ideològic i, especialment, amb el seu particular mentor artístic i intel·lectual, Rabindranath Tagore, les novel·les i els relats del qual va adaptar en diverses ocasions i sobre qui va realitzar un documental. També estan associades sovint amb la crònica de la transició de l'Índia de la decadència del sistema feudal als sistemes econòmics agraris i la modernització capitalista. El seu pausat ritme narratiu i la precisa evocació dels estats emocionals dels seus personatges troben la plasmació perfecta en el treball de fotografia de Subrata Mitra.

Les seues pel·lícules de finals de la dècada dels 60 aborden una crítica de la cultura urbana i plantegen la separació irreconciliable entre la societat moderna i les condicions de vida rurals, econòmicament opressives, i prefiguren el seu treball en els 70, centrat en la Calcuta contemporània. Després de Los jugadores de ajedrez, la seua única pel·lícula no bengalí, Ray se centra exclusivament en el seu estat natal, a vegades revisitant gèneres abordats amb anterioritat, com el cinema infantil i les adaptacions de Tagore, però buscant nous enfocaments i escrivint guions originals.”

ASHISH RAJADHYAKSHA i PAUL WILLEMEN, Encyclopaedia of Indian Cinema (BFI, Oxford University Press, 1999)