FRANÇOIS TRUFFAUT. L'AMANT DEL CINEMA

La Filmoteca programa una retrospectiva completa d'un dels pares de la Nouvelle Vague que arranca el dia 27 amb un programa de curtmetratges. En un d'ells, Els mocosos (el seu debut darrere de la càmera), es donen cita ja dos dels eixos que vertebren tota l'obra de Truffaut: la infància i l’amor. El curt mostra un grup de xiquets perseguint entre mofes una jove parella d'enamorats que passeja pels carrers i els afores de Nîmes. La infància, o més aviat el pas a l'adolescència, tornaria a ser el nucli del seu primer llargmetratge, la mítica Los cuatrocientos golpes (i més tard, de La piel dura i, salvant les distàncies, El pequeño salvaje).

Repleta de tocs autobiogràfics, Los cuatrocientos golpes està protagonitzada per l'adolescent Antoine Doinel, una sort d'alter ego de Truffaut encarnat per Jean-Pierre Léaud que aniria madurant enfront de l'espectador en les posteriors Antoine et Colette, Besos robados, Domicilio conyugal i El amor en fuga, fermall i compendi de la saga. Gràcies al personatge d'Antoine Doinel, però també als seus papers per a Godard o Eustache, Léaud es convertiria en el rostre de la modernitat cinematogràfica. Les cinc pel·lícules componen un fascinant artefacte que aconseguix captar “a 24 imatges per segon” les empremtes del pas del temps i de les experiències vitals, molt abans que Linklater imitara el gest en la seua trilogia Before. Les aventures de Doinel aprofundeixen, així mateix, en una de les constants del cinema de la Nouvelle Vague: els secrets de la passió amorosa i els vaivens del cicle vital d'una parella, des de la malaptesa dels primers flirtejos fins a la separació. Les relacions sentimentals estan també en el centre de Jules et Jim, un títol mític i pioner a l'hora de mostrar el poliamor en la pantalla, i de La piel suave.

El tercer eix del cinema de Truffaut és un altre tipus d'amor: l'amor al cinema i a la literatura. Gran part de les seues pel·lícules són adaptacions literàries, com la citada Jules et Jim i Fahrenheit 451. I moltes d'elles homenatgen el cinema clàssic americà que tant admirava com a espectador i crític, especialment Hitchcock i el cinema negre de sèrie B. A l'abril estan programats tres títols basats en tres novel·les negres: Tirad sobre el pianista, que adapta un llibre de David Goodis, i les molt hitchcockianes versions cinematogràfiques de dos obres de Cornell Woolrich, La novia vestía de negro (que va inspirar el personatge de’Uma Thurman del Kill Bill de Tarantino) i La sirena del Mississipi, una de les obres més romàntiques de Truffaut amagada sota un embolcall de film noir.