AGNES VARDA, LA MIRADA LLIURE

Precursora de la Nouvelle Vague amb La Pointe Courte cinc anys abans del debut després de la càmera de Godard i companyia, Varda va realitzar un cinema absolutament personal que transgredix les fronteres entre documental i ficció molt abans que fer-ho es convertira en tendència, desbordant límits i convencions i inventant les seues pròpies regles cinematogràfiques. En la seua obra, que s'estén al llarg de set dècades i en la qual sempre va trencar normes i clixés, va experimentar i jugar amb els múltiples suports i llenguatges de l'art. Entre els seus recursos habituals trobem el puzle, el collage, l'espigolament, el reciclatge, el reenquadrament, els parèntesis, les digressions, els jocs visuals i de paraules, a més del compromís social i feminista i una insaciable curiositat que li va acompanyar fins al final de la seua vida. Els sis llargs que componen el cicle s'inicia amb el seu opera prima, La Pointe Courte, en la qual inventa la Nouvelle Vague sense saber-ho, sense exercir la cinefília i sense la menor experiència fílmica, encara que sí fotogràfica. Amb La felicidad construïx un relat provocador i gens complaent sobre els límits de l'amor i la parella, mentres que en Sin techo ni ley, a través d'un personatge al límit, planteja la impossibilitat de conéixer "a l'altre", en este cas "una altra". Daguerreotipos és un documental en el qual troba l'extraordinari en l'ordinari: els veïns i comerciants del seu carrer. Eixa és també l'essència del seu últim film, Caras y lugares, realitzat als seus 90 anys, en el qual viatja per la França rural descobrint gents i paisatges en companyia del fotògraf JR. I a Las playas de Agnès construïx un autoretrat que no s'assembla en res a qualsevol concepte d'autobiografia, ple de jocs, humor, melancolia, reflexió, experimentació i sorpresa, perfecte compendi de la seua mirada lliure i única.