VÍCTOR ERICE

Del 16 al 18 de desembre, la Càtedra Luis García Berlanga de la Universitat CEU-Cardenal Herrera celebra les XX Jornades d'Història i Anàlisi: “Melancolia i veritat en el cine de Víctor Erice”. La Filmoteca col·labora amb les jornades programant els quatre llargmetratges de qui és sens dubte un dels millors directors espanyols. Quatre fites de la història del nostre cine, perquè cada pel·lícula dirigida per Erice es convertix en pel·lícula de culte. El espíritu de la colmena, Concha d'Or del Festival de Sant Sebastià, és alhora un relat iniciàtic protagonitzat per una xiqueta que descobrix el món a través de la ficció i una al·legoria de l'opressió franquista. Deu anys després, El Sur –obra truncada de la qual només va poder filmar la mitat del guió– estén aquella mirada inquietant de la infància a l'adolescència, esta vegada encarnada per Icíar Bollaín. Passaria una altra dècada abans de la seua següent pel·lícula, El sol del membrillo, un exploració del pas del temps i de l'acte de creació en la qual filma Antonio López pintant un dels seus quadres. A pesar que va guanyar el Premi del Jurat a Cannes i que va ser triada millor pel·lícula dels anys noranta per representants de filmoteques i festivals de tot el món, en els anys següents Erice es va limitar a dirigir alguns curtmetratges. La cinefília va haver d'esperar més de vint anys fins a l'estrena del seu últim llarg, Cerrar los ojos, un homenatge al cine i a la vida. En ella ens retrobem amb una immensa Ana Torrent, aquella xiqueta d’El espíritu de la colmena que obria els ulls com a plats, fascinada per la ficció. En Cerrar los ojos protagonitza una escena que és una referència evident a la seua òpera prima i que subratlla l'aire de comiat que té la pel·lícula ja des del mateix títol.