EL CINEMA TXEC DELS SEIXANTA. MÉS ENLLÀ DE LA NOVA ONADA

La Nova Onada Txeca va ser un dels moviments cinematogràfics més importants del món en la fructífera dècada dels seixanta. Com ocorre amb tota etiqueta exitosa, habitualment hi ha qui afig noms coetanis que compartixen algunes ruptures estètiques amb els protagonistes del club, però que a penes es coneixien o que simplement pertanyien a generacions diferents.

Karel Kachyňa, qui va ensenyar en la FAMU als alumnes que acabarien per integrar el moviment, és més aïna un precursor que va acabar per integrar en el seu cinema recursos narratius que fan de la seua etapa dels seixanta la més rica de la seua carrera, com mostren ¡Que viva la república! i Carruaje a Viena. Igualment, František Vláčil portava en realitat fent cinema ja des d'inicis dels cinquanta. Per al programa recuperem La trampa del diablo, film que anticipa algunes de les constants del moviment: cru verisme, un punt al·legòric –quan no literalment fantàstic–, consciencia política i experimentació formal.

I així arribem a l'any de l'explosió de la Nová Vlna. Dos dels seus fundadors, Věra Chytilová i Miloš Forman, estrenen en 1963 les seues òperes primes, Hablemos de otra cosa i Pedro, el negro, incloses en el cicle –del segon es presenta a més Los amores de una rubia. Forman va ser al seu país natal el màxim exponent d'un verisme social que només pretenia mostrar la realitat tal com era. Mitjançant l'al·legoria i l'excés, però, altres cineastes van denunciar igualment l'embrutit jou soviètic i la tirania del feixisme que els havia governats abans. Un día, un gato (Vojtěch Jasný) i El incinerador de cadáveres (Juraj Herz) són les triades per a representar esta vessant. El cinema històric també va fer esta funció, com il·lustra A todos mis buenos paisanos (Vojtěch Jasný).

Obres com esta, oblidades, n’hi ha massa. A la cineasta Drahomíra Vihanová no li van permetre estrenar la seua pel·lícula Un domingo desperdiciado fins que va caure el teló d'acer, perquè la invasió soviètica en la Primavera de Praga va provocar la seua censura. En el cicle rescatem el seu curt en la FAMU Fuga en teclas negras. Qui conega l'obra de Jan Němec –d'ell hem seleccionat la referencial Diamantes de la noche– podrà intuir per on es movia esta realitzadora, que podria haver arribat a ser una de les grans veus del cinema europeu.

Eixa efervescència forjada en els primers seixanta mor amb la presa de Praga per les tropes russes en el 68. I la Nová Vlna és història. No obstant això, per la seua significança en el terreny del fantastique, hem volgut incloure en el cicle un exemple tardà del cinema txec de l'època, l'onírica i inclassificable, única, Valerie y su semana de las maravillas, obra de culte como no n’hi ha d’altra.

Totes les còpies del cicle partixen de restauracions del Narodni Filmovy Archiv de Praga.

Víctor Paz, responsable de Lost & Found Films