BÀSICS DEL CINEMA PORTUGUÉS

En desembre, La Filmoteca programa un cicle itinerant dedicat al cinema portugués organitzat per la Cinemateca Portuguesa – Museu do Cinema, que es projectarà també en les filmoteques d'Andalusia, Cantàbria, Navarra i Albacete. El cicle compta també amb la col·laboració de la Filmoteca Española, que va participar en la subtitulació a l'espanyol d'alguns títols.

El programa proposa un recorregut per obres fonamentals de la història del cinema portugués, travessant gèneres, èpoques i mirades molt diverses. El viatge comença amb Fado, historia d’uma cantadeira (Perdigão Queiroga, 1947), melodrama popular musical centrat en la figura mítica d’Amália Rodrigues, que revela la Lisboa de la postguerra. Li seguix Mudar de Vida (Paulo Rocha, 1966), una fita decisiva del Nou Cinema Portugués, que traduïx en el paisatge de la Ria d’Aveiro el conflicte entre tradició i canvi.

El cicle avança cap al període revolucionari amb As Armas e o Povo (Col·lectiu de Trabalhadores da Actividade Cinematogràfica, 1974-75), pel·lícula col·lectiva que documenta l'ímpetu de la Revolució dels Clavells i l'energia popular dels carrers de Lisboa durant les manifestacions del 1r de maig, i amb Máscaras (Noémia Delgado, 1976), notable testimoni de la riquesa simbòlica dels caretos i dels rituals populars de Trás-os-Montes. Encara en el context del diàleg entre política, memòria i identitat, Acto dos Feitos da Guiné (Fernando Matos Silva, 1980) revisita la Guerra Colonial a través d'una poderosa reflexió sobre les guerres colonials i les ferides deixades per la descolonització.

De Manoel d'Oliveira, Francisca (1981) evoca el segle XIX i la literatura d'Agustina Bessa-Luís en una de les seues més complexes i belles exploracions de la relació entre amor, destí i escriptura. Del mateix any, Silvestre (João César Monteiro, 1981) reinterpreta contes populars portuguesos en clau d'ironia i encant visual, presentant a Maria de Medeiros en el seu debut cinematogràfic.

El programa prosseguix amb O Sangue (Pedro Costa, 1989), el debut d'un dels cineastes centrals del cinema portugués contemporani, on construïx una faula sobre la iniciació i la pèrdua. El cicle presenta també Xavier (Manuel Mozos, 1992), obra de culte de començaments dels anys noranta que retrata, amb delicadesa i melancolia, a una joventut a la recerca de sentit en un Portugal que intenta definir-se en relació amb Europa.

Les pel·lícules es projectaran en noves còpies digitalitzades per la Cinemateca Portuguesa, produïdes en el marc del Pla de Digitalització del Cinema Portugués. Este cicle reforça el diàleg entre arxius i la circulació internacional del patrimoni cinematogràfic portugués, promovent la trobada entre diferents públics i el redescobriment d'un cinema que reflectix la història i l'imaginari col·lectiu del país.