EN PANTALLA GRAN: ESSENCIAL FASSBINDER

Els cinc títols d'este segon lliurament continuen incidint, encara amb més feredat, en un demolidor discurs sobre les relacions de poder, la marginació i les fallades de la societat del benestar que continuen plenament vigents i interpel·lant al públic de l'Europa de hui amb la mateixa força que el van fer en el seu moment.

"Com acostar-se hui a Rainer Werner Fassbinder, eixa icona del cinema dels anys 70 que va realitzar més de quaranta pel·lícules en menys de quinze anys, l'autor d'obres mestres com Todos nos llamamos Alí, La ley del más fuerte o Las amargas lágrimas de Petra von Kant, entre tantes altres? Com abordar eixa energia obsessiva, eixa compulsió irracional que va afectar també la seua pròpia vida? Mort en 1982, als 37 anys, Fassbinder degué enfrontar-se a una existència tan excessiva com el seu propi cinema, que va mesclar modernitat i classicisme a través d'un estil inclassificable, inimitable, a mig camí entre una provocativa vulgaritat en el tractament dels temes i una subtil elegància en la posada en escena. Les diferents formes de la sexualitat, l'espantosa herència del nazisme, els desclassats i els marginats, es van convertir així en els protagonistes d'una obra ingent, d'un gran fresc social que es va dedicar a narrar el seu temps a través de molt variades formes genèriques. […] Fassbinder va jugar constantment a la contra. Però no vull dir amb això que fora eixe enfant terrible, eixe provocador que pinten determinades gasetes que pretenen abordar la seua agitada vida i abundant obra. Vull dir que, des d'un coneixement profund de la seua herència cinematogràfica, es va mostrar decidit des del principi a demostrar la impossibilitat de continuar-la. De manera que la seua obra és la crònica d'eixa impossibilitat". CARLOS LOSILLA, “Rainer Werner Fassbinder. Emociones que desencadenen somnis”, en Rainer Werner Fassbinder: amor y rabia. Col·lecció Nosferatu, Donostia Kultura, 2019.