CINEMA I FILOSOFIA: EL CINEMA (JA) ES HISTORIA

El Cinema i la Història conformen un polièdric maridatge. El projecte “Filosofia i cinema” pretén posar en relleu en la seua sèptima edició, a través del seminari “El cinema (ja) és Història” i les projeccions de La Filmoteca, les seues complexes relacions: el cinema com a font històrica del món contemporani dels últims dos segles; l'anomenat cinema històric, amb el seu controvertit però sempre útil, valor didàctic; el cinema i la seua història, sempre en permanent construcció…

Un intens drama shakespearià sobre el poder absolut (Julio César); una epifania neorealista sobre la llibertat i la resistència (Roma, ciudad abierta); un testamentari i crepuscular western fordià, que no és sinó una lúcida reflexió entorn del Mite i la Història (El hombre que mató a Liberty Valance); un simbòlic relat existencial amb l'Edat mitjana com a rerefons escènic (El séptimo sello); un avantguardista emblema de la Revolució triomfant (El acorazado Potemkin), els canònics i històricament rellevants films del cicle, fins i tot sent molt diferents entre si, ens parlen tots d'i des de la Història. Són Història. Projecten una mirada sobre el passat, ja siga remot o recent, però també sobre el seu propi present, i l'empremta de les seues petjades es fa més visible amb el pas del temps. En les seues imatges, susceptibles de tindre una doble lectura històrica, es poden inscriure les paraules de la poeta polonesa Wislawa Szymborska: “Quan acabe de pronunciar futur la primera síl·laba està en el passat”.

Programa seminari organitzat per la Torre del Virrey:  www.latorredelvirrey.es