BÀSICS FILMOTECA SEGLE XXI. TERCERA PART

La Filmoteca, amb la col·laboració de la revista Caimán CdC, continua prenent el pols al que més destaca del cine de la passada dècada amb el cicle Bàsics Filmoteca segle XXI. En la programació d’este trimestre trobem dos autors àmpliament consagrats, Godard i De Palma, que amb ELOGIO DEL AMOR i REDACTED demostren conservar, després de diverses dècades darrere de la càmara, la lucidesa de les seues respectives mirades. Almodóvar, per la seua banda, va tornar a la seua faceta més manxega i ens va brindar a mitjan dècada una de les seues pel·lícules més redones, un compendi brillant dels seus temes i estils aplaudit per la crítica i el públic.

Les filmografies de la japonesa Naomi Kawase i el taiwanés Hou Hsiao-hsien són exemples de la regeneració que ha aportat Àsia al cine contemporani en els últims vint anys. Encara que en l’actualitat el boom asiàtic s’ha anat apagant —i, en tot cas, el focus s’ha desplaçat ara al Sud del continent, a països com Tailàndia i Filipines— la qualitat de les pel·lícules de Kawase i Hou Hsiao-hsien confirma que quan s’esgota una tendència passatgera només resistixen els millors. Una altra cinematografia nacional, molt més pròxima, que destaca en els festivals internacionals dels últims anys és la portuguesa; noms com Miguel Gomes, João Pedro Rodrigues o João Canijo se sumen al de Pedro Costa, director de JUVENTUDE EM MARXA i responsable d’una de les filmografies més personals del cine contemporani, a cavall entre la ficció i el documental.

Tres de les pel·lícules que componen esta entrega s’inscriuen precisament en el cine de no ficció, calaix de sastre en què caben des del documental expositiu tradicional al diari fílmic, passant pel cine assaig. En esta última categoria s’emmarquen tant la lliçó de cine i vida que construïx Agnès Varda en LOS ESPIGADORES Y LA ESPIGADORA com la lírica evocació de les empremtes del temps en la ciutat de Liverpool en OF TIME AND THE CITY. Una pel·lícula l’eix fonamental de la qual és la memòria, cosa que podria també apuntar-se, salvant les distàncies, respecte al SOBIBÓR de Lanzmann. Mentres Terence Davies construïx la seua pel·lícula a base d’imatges d’arxiu, Lanzmann manté l’aposta estètica i ètica de la seua obra magna, SHOAH, en la qual prescindix de les imatges de l’horror en els camps d’extermini per a cedir el protagonisme a la memòria oral dels protagonistes.

Si bona part del millor cine de les albors del nou mil·lenni ens arriba d’eixe terreny de la no ficció és, entre altres coses, perquè la crisi del relat és un dels símptomes substancials d’este període. No obstant això, mentres el cine dominant en les sales s’acosta cada vegada més al cine d’atraccions dels orígens i posa l’èmfasi en l’espectacle en detriment de la narració, com assenyala Àngel Quintana, “les xicotetes pantalles proposen el retorn al plaer del relat interminable”. L’auge de les sèries de televisió (sobretot nord-americanes) és un fet, com ho és que algunes d’estes es troben entre els millors productes audiovisuals de l’última dècada, molt per damunt del nivell de qualitat mitjà del cine comercial. La Filmoteca no podia donar l’esquena a esta realitat i per això el dia 7 de juny Bàsics Filmoteca segle XXI estarà dedicat a les sèries, amb una sessió especial que analitzarà les claus d’este fenomen.