AULAFILM: MI VECINO TOTORO

Mi vecino Totoro (1988) és una de les obres d'animació més icòniques, fins al punt d'haver-se convertit en mascota de l'estudi que Miyazaki presidix, el Studio Ghibli. A través de la senzilla història de dos xiquetes que es muden al camp per a estar més prop de la seua mare, convalescent en un hospital, la pel·lícula desplega un relat en el qual el quotidià i el fantàstic s'unixen com si sempre hagueren sigut el mateix. A través del dibuix en moviment, Miyazaki és capaç de donar-li cos a fenòmens naturals com el vent i revelar les emocions que recorren als seus personatges, a vegades amb gestos tan senzills com un calfred o una simple mirada. Si l'art de l'animació s'encarrega de donar vida al que no existix, Miyazaki és el seu gran mestre.

Amb estes bases de melodrama i màgia, Miyazaki desenrotlla algunes de les idees clau de tota la seua filmografia: la relació entre éssers humans i naturalesa, la capacitat revolucionària de l'afecte, la imaginació com a força guaridora, la mirada infantil… Tot això secundat per un dibuix exquisit i una banda sonora que s'ha convertit en himne mundial. Un torrent de vida i imaginació que cobra tot el seu sentit en pantalla gran.  Com explicava el crític Roger Ebert, "una pel·lícula feta per al món en el qual hauríem de viure".