ULTRAJE
(OUTRAGE)

Una jove oficinista a punt de casar-se amb el seu nóvio és violada una nit per un home que ha intentat lligar amb ella sense èxit. Encara que el seu entorn li dóna suport, la seua angoixa va en augment quan comença a sentir-se assenyalada per la comunitat.

“Lupino planteja sempre la història d'un trànsit, fidel a un esquema que es manté amb lleugeres variacions al llarg de la seua obra: la irrupció d'un fet traumàtic desemboca en la temptativa d'emprendre una vida nova, després d'un ardu procés de reconstrucció física i psicològica per part de la protagonista. I és aplicat de manera precisa en Outrage (1950), potser el més incòmode, el més pertorbador dels seus treballs. Ara, el motiu de la caiguda ja no és la maternitat no desitjada (Not Wanted) ni la malaltia física (Never Fear), sinó l'agressió sexual. En una decisió típicament lupiniana, la violació que detona la història és resolta amb una elusiva cabriola formal (on convergeixen el seu gust per les distorsions visuals o sonores i el fora de camp), per a conduir després el relat cap a l'observació psicològica i social. El que li interessa sempre no és tant l'episodi com les seues conseqüències: les cortines veïnals que s'obrin i tanquen al voltant de la víctima, els clevills del sistema legal, la perseverança de l'estigma.”
CARLOS BOUZA, Píkara Magazine, 6/6/2018.