CUENTO DE PRIMAVERA
(CONTE DE PRINTEMPS)

Una jove graduada en filosofia va a passar un cap de setmana a casa d'una amiga en el camp, on també estan el pare d'aquesta i el seu amant. Les circumstàncies fan que la jove i el pare de la seua amiga es queden a soles.
“Tenia la intenció de mostrar a Mathieu, el nóvio de Jeanne, i em vaig adonar que no ho aconseguia, que no m'interessava. Per això vaig preferir excloure’l de la imatge perquè es convertira en el centre de la conversa. Jeanne es presenta com una persona que juga amb el desig, que el domina, que es deixa portar per ell i després es reté. Justament aqueix joc és el que m'interessa. Els personatges que m'atrauen no són els que serien, al seu pesar, joguets de forces ocultes. Preferisc clarament els personatges que dominen els impulsos que hi ha en ells i que es mantenen al marge, que es miren a ells mateixos, que són conscients de la seua pròpia consciència.” ERIC ROHMER, Cahiers du cinéma, abril 1990.