Aquesta setmana vos presentem una peça audiovisual que reflexa la feina desenvolupada al nostre Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera 2020. Un laboratori que va nàixer l'any 2017 i porta ja tres edicions de fructífer treball. En ell, una sèrie de dramaturgues i dramaturgs valencians escriuen un text teatral per a l’IVC dins d’un procés compartit d’analisi que dura entre 6 i 8 mesos. Enguany, les autores i autors que formen part del Laboratori són Paula Llorens, Lucía Sáez, Víctor Sánchez Rodríguez i Xavier Puchades, coordinats per Paco Zarzoso, amb el recolzament en l’organització i la documentació del procés de Javier Sahuquillo i la tutoria externa del dramaturg català Josep Maria Miró.
Insula Dramataria a Vimeo
També volem compartir amb vosaltres un vídeo resum del projecte Habitem el Rialto desenvolupat durant la present temporada 19/20. Aquest innovador projecte de desenvolupament de públics connecta la societat amb les arts escèniques i les produccions escèniques pròpies de l’IVC al Teatre Rialto mitjançant accions de mediació amb el món educatiu, universitari i social.
Habitem el Rialto a YouTube
:: Pel·licules recuperades
= Sanz y el secreto de su arte
Maximiliano Thous y Francisco Sanz. España, 1918
Per a aquesta setmana proposem una pel·lícula insòlita: Sanz y el secreto de su arte és un documental que Paco Sanz, famós ventríloc valencià, va encarregar en 1918 a un Maximilià Thous que tot just començava la seua carrera cinematogràfica. Els ninots de Sanz, el seu complex funcionament i la història còmica que protagonitzen ens deixaran bocabadats. Es tracta d'una raresa que hem tingut la sort de recuperar i restaurar pràcticament en la seua integritat, malgrat haver arribat a l'arxiu molt fragmentada. Els ninots de Sanz poden admirar-se actualment al Museu Internacional de Titelles d’Albaida.
Sanz y el secreto de su arte a Vimeo
Hui presentem Una nit a la Muntanya Pelada, interpretada per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana amb el seu director artístic i musical, Pablo Rus Broseta. L’enregistrament correspon al concert realitzat al Teatre romà de Sagunt el 31 de juliol de 2019.
En 1867 el jove Mússorgski va compondre aquest poema simfònic inspirat per un conte de Nikolái Gógol que narra l'aquelarre presenciat per un llaurador en la Muntanya Calba, a Kíev, en la Nit de Sant Joan (equivalent a la pagana Nit de Walpurgis del solstici d'estiu).
Mússorgski, qui pertanyia al “grup dels cinc” —Alexander Borodín, Mili Balàkirev, César Cui, Nikolai Rimski-Kórsakov i ell— no va estrenar aquesta obra a causa de les pressions i crítiques del líder del grup, Balákirev. Cinc anys després de la seua mort, el 15 d'octubre de 1886, Rimski-Kórsakov la va rescatar i versionar. Quan en 1968 es va descobrir el manuscrit original, es comprovaren les grans diferències entre les dues versions. La partitura primigènia posseeix un llenguatge harmònic original i avançat per a la seua època.
Una nit a la Muntanya Pelada a YouTube
:: El Cor de la Generalitat Valenciana ens presenta dues grans moments de les seues interpretacions més brillants dels últims anys.
En primer lloc el brindis de La Traviata de Giuseppe Verdi, en l'aclamada producció de Willy Decker, amb direcció musical de Zubin Mehta, que es va presentar al Palau dels Arts de València a l'octubre i novembre de 2013.
I en segon lloc, un fragment de la inoblidable versió de la Simfonia núm. 9 "Coral" de Ludwig van Beethoven que va dirigir Riccardo Chailly a l'Auditori de les Arts al desembre de 2012. En els dos fragments podem gaudir també de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.
El Cor recorda així dues de les seues actuacions del passat a l'espera de poder sumar nous compromisos en dates pròximes.
La Traviata a YouTube
Simfonia n. 9 'Coral' a YouTube
La present mostra busca promoure la relectura i reinterpretació de la col·lecció del centre gràcies a la integració d'iniciatives que contribuïsquen a establir noves lectures contemporànies sense l'influx patriarcal.
Es tracta d'una mostra on es pretén treballar des de la reflexió per a accionar la inclusió i igualtat en l'àmbit museístic. I per a això ofereix una revisió de la figura femenina, amb l’objectiu d'abordar l'anàlisi de la col·lecció amb una finalitat social i pedagògica marcada pels estudis de gènere.
Irene Gras sobre Hstòries, mirades, dones. Visions de la difèrencia a Vimeo
Històries, mirades, dones. Visions de la diferència. Catàleg de l'exposició
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València
Tel. 961 832 560
escena_ivc@gva.es