IVC > Arts escéniques > Canal #QuedatACasa_9

20 de maig de 2020

Canal #QuedatACasa_9

Hui us presentem la novena entrega de continguts del Canal #QuedatACasa de l'Institut Valencià de Cultura. 
Durant tota aquesta setmana podreu continuar gaudint dels continguts de la vuitena setmana, a la qual afegim hui noves propostes d'arts escèniques, audiovisuals, música i arts plàstiques. 

Cada dijous us oferirem una nova selecció de continguts en obert per a ajudar-vos a que el temps d'aquesta quarantena passe més ràpid gaudint de la cultura i del talent fets a casa.

 

MÚSICA



 

:: Ensems 1978-2019

Un recorregut per la història del festival valencià de músiques alternatives

 

El festival Ensems no ha pogut tornar enguany en les seues dates habituals, entre els mesos d’abril i maig. És per això que amb fotografies, cartells, programes de mà i retalls de premsa hem preparat un resum visual de la història d’aquest festival que va començar a celebrar-se a València en 1978 per obrir un espai a la música alternativa, la música d'avantguarda, l'electrònica, la improvisació i l'art sonor. Un resum que recorda alguns dels seus protagonistas al llarg del temps. A l’espera de novetats després de l’estiu.

El video inclou fragments de peces de Marc Garcia Vitoria, Ramón Ramos, Amores Grup de Percussió i César Cano.



Ensems en YouTube



 

:: Turandot, de Giacomo Puccini

 

El Cor de la Generalitat ens presenta una breu selecció dels moments més brillants de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini en una reeixida producció del Palau de les Arts.

La direcció musical està a càrrec del mestre Zubin Mehta i la direcció escènica del cineasta Chen Kaige.

L'enregistrament que els presentem correspon a la reposició de l'any 2014, en la qual, el paper de Turandot va ser interpretat per la soprano californiana Lise Lindstrom i el de Calaf pel tenor de Tenerife Jorge de León.

Aquesta producció es va estrenar el 24 de maig de 2008 i va inaugurar el Primer Festival del Mediterrani en el Palau de les Arts.





Turandot en YouTube

 

::  Rondó mirmidón, op.7 (1956) de Francisco Llácer Pla      

 

El Rondó mirmidón va ser estrenat per l'Orquestra Clàssica de València, amb Daniel de Nueda com a director el 12 de maig de 1957 a l'Ateneu Mercantil de València. Francisco Llácer Pla està considerat com un innovador en el panorama de la música valenciana del seu temps i va ser un incansable estímul per als joves creadors a la formació dels quals contribuí.

Amb motiu de l'centenari de Llácer Pla (1918-2002), la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV) va programar aquesta obra en la seua trobada de primavera de 2019. L'enregistrament correspon al concert realitzat a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, el 26 d'abril 2019, sota la direcció de Pablo Rus Broseta, director artístic i musical de la JOGV.

En paraules d'Antonio Gascó, Rondó mirmidón és una obra atonal «que desenvolupa molts els principis harmònics de Manuel Palau», mestre de Llácer. El tema principal, «amb una certa intenció despreocupada i fins i tot satírica», recorda amb accents marcials que «els mirmidons eren els valerosos soldats d'Aquil·les en La Ilíada». Segons va escriure Enrique Franco l’any 1979, «està clara la bona escriptura, la plasticitat tímbrica i el caràcter gestual d'una orquestra en tot moment fàcil i brillant».



Rondó mirmidón en YouTube

 

:: Hidd’n Blue, de Francisco Coll (2009)

 

Enregistrament realitzat el 25 de juliol de 2018 en el Palau de la Música de València, amb motiu de la trobada d’estiu de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana (JOGV),  sota la direcció de Pablo Rus Broseta, el seu director artístic i musical.

 

Notes del compositor

Als pocs mesos d'arribar a Londres vaig començar a escriure Hidd’n Blue. Tenia 23 anys, vivia en els suburbis de la ciutat i era la primera vegada que una orquestra professional, la Simfònica de Londres, em donava l'oportunitat d'escriure alguna cosa per a gran orquestra.

L'encàrrec especificava que havia d'escriure una peça de curta duració per a obrir un concert. Em vaig plantejar compondre una espècie d'obertura hipermodernista, la qual, en cinc minuts, reflectira d'alguna manera alguns aspectes de la nostra societat contemporània. La societat de la immediatesa, de l'acceleració, de la desorientació i de l'extrem. Londres em semblava la ciutat model perfecta. Tècnicament l'obra és un gran cànon, el qual desenvolupe de manera discrònica, creant una sensació de dispersió temporal. Els extrems sonors, tant en tessitura (aguts i greus) com en dinàmica (pianos i forts) creen una espècie de tridimensionalitat sonora. La tensió narrativa es construeix a partir de l'orquestració. Una orquestració virtuosa, però un virtuosisme allunyat del segle XIX.  Hidd’n Blue requereix una orquestra virtuosa del segle XXI: minuciosa, delicada, subtil i vasta al mateix temps, com una sort d'esquizofrènia col·lectiva.

L'obra la componia a les nits ja que la meua habitació de lloguer era tan xicoteta, que ni tan sols hi havia espai per a un escriptori. Quan tothom es ficava al llit, desplegava el meu manuscrit de grandària A2 en la taula del saló, i escrivia, aprofitant el silenci de la nit. Vaig completar la partitura en poques setmanes.

Es va estrenar amb la Simfònica de Londres i François-Xavier Roth en St Lukes londinenca. Un any més tard es va presentar a un públic més ampli en el Barbican Hall sota la direcció del meu mestre Thomas Adès. Des de llavors,  és una de les meues obres més interpretades. Orquestres com la Freiburg Sinfonieorchester dones SWR, o les Filharmòniques de Munic i Luxemburg l'han programada. I directors de la talla de Gustavo Gimeno, Alain Altinoglu, Pablo Rus o Ben Gernon l'han dirigida a Alemanya, França i Anglaterra. 

És una gran alegria que, deu anys després, l'obra finalment es puga escoltar a València. A més, interpretada pel meua volguda JOGV, orquestra de la qual vaig ser membre i de la qual em vaig enriquir enormement en la meua època d'estudiant. Sota la direcció de Pablo Rus, company durant la meua època de compositor resident, amb el qual he treballat en nombrosos projectes des de llavors.
 



Hidd'n blue en YouTube

= Més informació: https://www.fabermusic.com/we-represent/francisco-coll

 

:: Clarinet Concerto in A, Kv. 622 de W. A. Mozart

 

III Festival Internacional de Música de Cambra de Castelló

Director · Venancio Rus

Clarinet · Albert Agut

 

El Concert per a clarinet en La major K 622 de Wolfgang Amadeus Mozart, fou compost a Viena el 1791 per al clarinetista Anton Stadler, gran amic i cofrare masó de Mozart.

L'orquestra que acompanya al solista consta de dues flautes, dos fagots, dues trompes i cordes. Està escrit en la mateixa tonalitat que el Quintet per a clarinet i el Quartet K 581, també destinat a Stadler.

A diferència de tots els altres concerts de Mozart, este no preveu una cadenza per al solista al seu primer moviment i si en l'Adagio.

En la gravació que presentem actua com a clarinet solista el clarinetista internacional nascut a Xilxes, Alberto Agut, sota la direcció de Venancio Rus.

Alberto Agut ha sigut l'alma mater del Festival Internacional de Música de Cambra de Castelló, i en l'actualitat és el seu director artístic. 






Clarinet Concert en YouTube




AUDIOVISUAL


 

:: CURTS A CASA

PRIMERS CURTMETRATGES

Ficció. 53’. +13

 

Una sessió de curts dels directors valencians que han estrenat llargmetratges destacats aquests últims anys.

El primer curt de tres directors de la Comunitat Valenciana que han debutat recentment en el llargmetratge: Nacho Ruipérez, Alex Montoya i Roberto Bueso.

 

 

 

= LA VICTORIA DE ÚRSULA

Nacho Ruipérez, Julio Martí. 2011. Ficció. 16’50”. +12
 

Una procel·losa nit, Úrsula travessa un bosc frondós. Es deté davant el reixat d'un vell cementeri i trenca les cadenes que li impedeixen entrar. A la seua mà dreta sosté una pala. En l'esquerra, una pesada maleta.



La victoria de Úrsula a Vimeo

 

 

= LA NOCHE DE LAS PONCHONGAS

Roberto Bueso. 2013. Ficció. 15’. +12

 

Abans d'anar-se a viure a Barcelona, Jorge passa la seua última nit amb els seus tres millors amics en un bosc prop del seu poble. Quan sembla haber estat una mala idea, ocorre alguna cosa amb el que cap d'ells podia comptar: tres xiques majors prenen el sol seminues a l'altre costat del riu




La noche de las ponchongas a Vimeo

 

 

= CÓMO CONOCÍ A TU PADRE

Alex Montoya. 2009. Ficció. 9’. +13
 

Cada parella té dues històries: la que li compten als seus fills... i la de debò.


Cómo conocí a tu padre a Vimeo

 

:: PELÍCULAS RESTAURADAS


FESTES DE LA MARE DE DEU DAGOST O DE LES ALFÁBEGUES. Espanya, 1926.

No sabem quan podrem tornar a gaudir de les festes al carrer, que són part essencial de la idiosincràsia del poble valencià. Mestrestant, i com és habitual, el cinema acudeix al nostre rescat. Aquestes imatges recuperades d'un reportatge inacabat sobre la Festa de les Alfàbegues a Bétera en 1926 ens transporten a un món llunyà on els carrers, atapeïts de gent, rebosen alegria. 
La salvaguarda de testimonis visuals tan valuosos com aquest només és possible gràcies a la generositat del dipositants i al compromís de les institucions amb la tasca dels arxius fílmics..



Festes de la Mare de Deu d'Agost a Vimeo

 

 

 

ARTS ESCÈNIQUES

 

:: Somni, el documental


Aquesta semana volem compartir amb vosaltres el documental que es va realitzar en paral·lel al procés de creació de la producció escènica de l'IVC SOMNI. Tindreu el privilegi d'assistir a les sessions de treball de la producció, a moments dels assajos i als testimonis dels protagonistes de la creació fins arribar a l'emocionant estrena al Teatre Principal de Castelló en maig de 2019. De la mà de la dramaturga Núria Vizcarro, que va adaptar el Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare per a l'ocasió a un context castellonenc, i el director d'escena mexicà Juan Carrillo, que va proposar un procés de creació de l'obra involucrant col·lectius sociales i educatius de Castelló, entrareu en les interioritats d'este màgic espectacle. 




Somni, el documental, a Vimeo
 

ARTS PLÀSTIQUES

Museu de Belles Arts de Castelló

 
Sota una nova mirada, l'Institut Valencià de Cultura presenta una exposició que se centra en les dones en l'art, amb la finalitat de difondre i facilitar el coneixement del patrimoni cultural custodiat al Museu de Belles Arts de Castelló. 


La present mostra busca promoure la relectura i reinterpretació de la col·lecció del centre gràcies a la integració d'iniciatives que contribuïsquen a establir noves lectures contemporànies sense l'influx patriarcal.
Es tracta d'una mostra on es pretén treballar des de la reflexió per a accionar la inclusió i igualtat en l'àmbit museístic. I per a això ofereix una revisió de la figura femenina, amb l’objectiu d'abordar l'anàlisi de la col·lecció amb una finalitat social i pedagògica marcada pels estudis de gènere.

 
 

Irene Gras sobre Hstòries, mirades, dones. Visions de la difèrencia a Vimeo

Històries, mirades, dones. Visions de la diferència. Catàleg de l'exposició

 

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Arts escèniques

Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València

Tel. 963 539 200
escena_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info