L’Institut Valencià de Cultura presenta els dies 9, 10 i 11 d’abril en el Teatre Principal de València l’obra ‘Principiantes. De qué hablamos cuando hablamos de amor’.
‘De qué hablamos cuando hablamos de amor’ és l’adaptació teatral, de Juan Cavestany, d’un dels relats més coneguts de Raymond Carver, que va ser originàriament publicat en 1981. 

La direcció de l’obra és d’Andrés Lima, i Javier Gutiérrez, Mónica Regueiro, Daniel Pérez Prada i Vicky Luengo en són els actors. 

La peça gira entorn del tema de l’amor a través d’aquests quatre personatges que conversen en una cuina: un matrimoni ‘veterà’ i una parella d’amics més joves la relació dels quals és més recent. Al llarg d’una vesprada, en una atmosfera marcada per la llum canviant, els quatre comparteixen les seues experiències i idees, grans i xicotetes, sobre el que significa l’amor i la necessitat de l’altre. 

Romàntica i aborronadora, realista i poètica al mateix temps, la peça no només és referent d’una època sinó que ens atrapa hui amb la força d’una peça de música essencial.

Quan el relat va veure la llum per primera vegada, va ser retallat a la meitat per Gordon Lish, amic i editor de Carver. Però aquest muntatge s’ha basat sobretot en la versió original, que es va recuperar en 2007, i també s’ha recorregut a altres passatges i fragments de l’autor americà, ja que la proposta vol ser una immersió completa en els elements recurrents de l’univers Carver: les relacions de parella, l’amor i l’alcohol com a refugis però també com a armes mortals, la predestinació contra l’atzar, i la textura literària de l’experiència americana. 

A la pregunta del títol s’enfronten quatre personatges: un cardiòleg que no sap res dels afers del cor, una dona enamorada de qui li va trencar el cor i alguns ossos, un home embolicat en una cuirassa i una dona crisàlide que s’està convertint en una cosa desconeguda per a ella. 

En una llarga vesprada Herb, Terry, Nick i Laura parlen, discuteixen, es besen, es barallen, s’escolten, s’entristeixen, es temen, s’atreveixen, es desmaien, s’enfureixen, s’abracen, s’emborratxen, es desesperen i es pregunten per l’amor. I ens reflecteixen i ens pregunten i és impossible no veure-s’hi reflectit.