L'Institut Valencià de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya han presentat a València la coproducció 'La casa de les aranyes', un text sorgit de l'encàrrec d'ambdues entitats al dramaturg valencià Paco Zarzoso. L'obra es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya del 22 de gener, i ara es representarà al Teatre Principal de València del 14 al 23 de febrer.
A la presentació han assistit el director general de l'IVC, Abel Guarinos, el director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, Roberto García, el director artístic del TNC, Xavier Alberti, l'autor i director Paco Zarzoso, la directora Lurdes Barba i els actors de la funció.
L'obra està dirigida conjuntament per Paco Zarzoso i Lurdes Barba, i està interpretada per Verònica Andrés, Francesc Garrido, Àgueda Llorca, Rosa Renom, Pep Ricart i Santi Ricart.
El director general de l'IVC, Abel Guarinos, ha assenyalat que "per a l'IVC és molt important aquesta primera coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, un projecte comú que s'emmarca en la Declaració de Palma de febrer de 2017, encara que les dues institucions ja havíem acordat una col·laboració en la qual l'autoria fora valenciana".
El director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, Roberto García, ha afegit que "és una satisfacció perquè es tracta d'un projecte de gran qualitat i amb una important presència de valencians tant en la part artística, com en la part interpretativa, amb un text que fuig de l'obvietat i recorre territoris més subtils".
'La casa de les aranyes' presenta uns personatges ferits, ebris de tendresa i de dolor, submergits en una boira que els confon i barreja amb el paisatge i es veuran obligats a aprofitar les escletxes de llum per a trobar-se els uns als altres.
A la vora d'un pantà s'alça un edifici mig abandonat, en què durant molt de temps només hi han viscut algunes aranyes descomunals. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l'oblit el poble més pròxim. Des d'aleshores, els pocs habitants de la zona lluiten per superar la seua complicitat més o menys directa en la destrucció d'aquells paratges, mentre els caçadors furtius n'amenacen cada dia la seua tranquil·litat.
'La casa de les aranyes' està justament davant de la casa de les dàlies... Les dues cases estan molt aïllades, en un territori amb una gran ferida produïda per un pantà que va cobrir un poble xicotet. Però com que és el de menys altitud de la ribera i el de més sol, tenia el millor clima de tota la vall. A quasi totes les cases hi havia parres i cada un en feia el seu propi vi, cosa que no feien a la resta dels pobles en els quals el raïm no madurava igual.
En aquell poble també hi havia fruita i mel en abundància. El riu duia moltíssimes truites i tenia uns gorgs increïbles en què es banyaven els habitants tot l'estiu. Al costat de la capella hi havia un anouer gegantí; molts dissabtes a la vesprada amb un acordió s'organitzaven balls davall de les seues branques. Venien joves d'altres pobles que després havien de tornar de nit, a les fosques.
Text de maduresa de Paco Zarzoso, 'La casa de les aranyes' retrata amb una fràgil delicadesa, la desolació d'unes vides distanciades del contacte amb la resta de la societat, i fortament marcades per les cicatrius que els lliguen als seus records més incòmodes.
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València
Teatre Principal
Barques, 15 · 46002 València
Tel. 961 832 560
escena_ivc@gva.es