El Man Ray de Taiat Dansa es fixa en la relació fetitxista del fotògraf i les seues muses i, per tant, de totes les relacions entre els artistes homes i les seues models femenines. A vegades inspiren, altres vegades són simples objectes. Relacions extremes, especialment entre els artistes del corrent surrealista, i d’una certa manipulació cap a la imatge, el cos de la dona i la seua sexualitat al llarg de la història de l’art. En aquesta peça Man Ray es multiplica, apareixen totes les seues identitats de manera obsessiva i reflecteix una estructura de la realitat dictada pels homes. Per les seues regles, pels seus aparells. Pels seus ulls fotogràfics.