Maria José Goyanes es posa en la pell de l'assassina Susan Atkins en ‘Susan y el diablo’

L'Institut Valencià de Cultura presenta l'espectacle 'Susan y el diablo', escrit i dirigit per Chema Cardeña i protagonitzat per María José Goyanes, Manuel Valls i Marisa Lahoz.

L'obra se centra en la figura de Susan Atkins, membre de la famosa banda criminal de Charles Manson, coneguda com 'La Família', i condemnada a cadena perpètua per l'assassinat de set persones, entre elles, l'estrella de cinema Sharon Tate, dona del realitzador Roman Polanski, que es trobava embarassada de huit mesos.

En 2008, Paul Wilkins, periodista del diari sensacionalista 'Black Star', acudeix a la presó de La Frontera, a Los Angeles, per a entrevistar Susan Atkins, paper que interpreta María José Goyanes, per a la qual "posar-se en la pell d'una assassina com Susan i defensar-la ha sigut un treball intens i dur. Et mou moltes coses per dins."

Durant un poc més d'una hora, Paul, personatge interpretat pel valencià Manuel Valls, interactuarà amb la reclusa, qui, després de 14 temptatives d'aconseguir la llibertat condicional, tracta de convéncer una vegada més el tribunal perquè li la concedisquen. Un càncer terminal està acabant amb la seua vida i el seu únic desig és poder morir fora de la presó que ha sigut la seua casa durant els últims 40 anys.

Durant l'entrevista, Susan recorda el seu terrible passat, parla de la seua redempció i descobreix un secret tremen, que lligarà la seua vida a la del periodista per a tota la vida. 'Susan y el diablo' utilitza la figura de la famosa assassina Susan Atkins per a reflexionar sobre la justícia, la moral i el sistema de la nostra societat.

Segons l'autor i director de l'obra, Chema Cardeña, aquest projecte naix fa dos anys i té el seu origen en la mateixa Susan Atkins, "ella és el punt de partida, ella em va portar a desenvolupar el projecte i a decidir que l'obra podia fer reflexionar l'espectador sobre la justícia i la diferència entre la justícia i la venjança."

L'espectacle es pregunta si l'Estat ha de cedir davant d'assumptes com la compassió o l'empatia cap als condemnats. Qüestiona si la redempció d'un crim ha d'existir en funció de les circumstàncies del reu. Si la societat pot barrejar els sentiments enfront de les normes. Si el perdó s'ha de concedir per damunt dels articles, les lleis i les condemnes. I si el mateix Estat es pot deixar portar per les emocions en casos particulars o si, per contra, ha de romandre ferm davant totes aquestes qüestions.