¡VIVA!

«De xicotet em tancava a la meua habitació i em vestia amb la falda verda de la meua mare. M'adornava el pèl amb flors, em maquillava, i ballava d'amagat. Aqueix ball era impensable fora d'aqueixes quatre parets». D'aquesta memòria íntima de la infància naix Viva, en unes circumstàncies, on regles socials i artístiques, imposen d'alguna manera al fet que l'artista haja de manifestar-se segons el seu gènere. Després que la il·lusió el desig i la necessitat, s'hagen vist aïllats, romanent en silenci durant anys, ¡Viva! veu la llum, rememorant aquells instants. Deixant oberta aqueixa porta que separa, la qual cosa es va convertir en privat amb el públic. Un crit a la llibertat de la transformació, que no sempre implica una manera d'emmascarar-se, si no més aviat una nuesa. En clau de celebració, Liñán proposa la pluralitat del ball, les diferents formes i la singularitat de cadascuna d'elles. Al costat de sis balladors-ballarins, que seran els encarregats d'explorar i bussejar en aquest univers fascinant del travestisme, i exposar així, la part formal d'aquestes identitats, que formen la nostra pròpia naturalesa.

«Volem ballar, punt i final»