LA VOLUNTAD DE CREER

La voluntad de creer comença amb el retorn a casa d'Amparo, la menor de quatre germans. Torna de Sud-amèrica amb Claudia, la seua dona, que és argentina i està embarassada, perquè volen que la xiqueta nasca a Europa. A la seua casa, les coses continuen més o menys igual de mal que quan es van anar: la germana major, Felicitat, prostrada en una cadira de rodes, viu amargada en un món que no comprén; Pau, l'altra germana, que s'autodefineix com a “fadrina, poeta i borratxa”, tampoc sembla passar per un bon moment. Finalment, Juan, el germà xicotet, continua sostenint que és Jesús de Natzaret que ha tornat a la terra. Amb aquest context familiar per marc, l'embaràs de Claudia es comença a complicar fins que desencadena en tragèdia, malgrat els intents del doctor del poble per evitar-lo. No obstant això, Juan, en la seua bogeria, aconseguirà fer el salt de fe que farà possible la vida.