EL PÚBLICO

Nova producció de dansa de l’Institut Valencià de Cultura creada a Alacant. Amb aquesta adaptació del clàssic de Lorca, Gustavo Ramírez aconsegueix un punt d'inflexió en la seua carrera que el porta a reflexionar sobre l'honestedat en el treball i en l'amor. En aquesta obra considerada una de les més important del segle XX, el poeta granadí es va desprendre de les màscares i va parlar de si mateix com a minoria per la seua condició homosexual. El seu és un viatge literari sense èxit, on s'exposa l'existència d'un teatre a l'aire lliure o comercial, i un altre sota l'arena, en el qual tracta temes personals, dels quals no se solen parlar, perquè incomoden. El coreògraf alacantí exposa aqueixes inquietuds en el seu ball, que és un cant a la llibertat des de la coerció que exerceixen els espectadors, tant del teatre, com del carrer.