Allegro barbaro (1911) Béla Bartók (1881-1945) 3'

Tribal elements (2013) José Miguel Fayos Jordán (1980) 15'

Oiseaux exotiques (1955-1956) Olivier Messiaen (1908-1992) 15'

Dragon rhyme (2010) Chen Yi (1953) 15' 

Després del malaurat intent de la temporada passada, finalment la Banda Municipal de Castelló participarà, per primera vegada, en el cèlebre i històric Festival Ensems. Cruïlles, títol del programa proposat, és una mostra de com la cruïlla en tant que punt de trobada és sempre, i especialment en l'art, un lloc en què les diferències i els contrastos només poden ser font d'aprenentatge, de creixement i d'enriquiment mutu. Els autors de tots els temps vehiculen la meravella cap a l'altre en obres que uneixen tradicions i llenguatges diferents, i l'estil de cadascun es desenvolupa i es nodreix d'aquestes fonts noves.

El concert començarà amb l'Allegro barbaro de Bartók. La seva cruïlla no va ser fruit de la trobada amb allò forani, sinó de la descoberta de les pròpies arrels. Al llarg del segle XIX, a Hongria es creia que la música folklòrica era aquella pròpia dels gitanos, tal com ho reflecteixen les célebres Rapsòdies hongareses de Liszt. A més, aquesta tradició es traduïa en el llenguatge clàssic de manera molt refinada i segons els gustos del moment. Però poc a poc, Bartók i Kodály van emprendre un veritable viatge de recerca a les arrels, als pobles i a la gent del país, equipats amb un fonògraf i molt de paper pautat, i van trobar-se un llenguatge musical únic. Cruïlla és doncs descoberta. L' Allegro barbaro de Bartók és la primera obra en què plasma aquest llenguatge nou -i alhora tan antic-, transformant el piano en un instrument percussiu i introduint tot d'harmonies, accentuacions i melodies descobertes en els seus viatges pel país. En sentirem la versió per banda de Tom Wallace.

Seguirà una obra ben actual: Tribal Elements del compositor de Xella José Miguel Fayos Jordán. La cruïlla és tridimensional: entre un compositor occidental, les tradicions més ancestrals de diversos llocs del món i el filtre refinat i encuriosit de l'escriptura actual. Cruïlla és també contemporaneïtat, ja que només les tècniques modernes i l'alliberament dels gustos d'avui en dia permeten incluoure d'una manera tan directa i autèntica les arrels veritables, que tan sovint van més enllà d'allò que estem acostumats a incloure en els cànons de bellesa. Fayos Jordán captura sens cap mena de dubte l'essència tribal i ritual dels ritmes i les tradicions de Sud-Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia en la seva obra, despullada, franca i sensualment primigènia.

Olivier Messiaen fou un dels primers, com Bartók, d'anar a cercar les fonts directament d'allà d'on ragen, i d'intentar entendre-les, traduir-les al llenguatge que ell havia après al Conservatori, abans que no pas usar-les com a un simple element decoratiu o d'exotisme hipòcrita. Cruïlla és també autenticitat: en el cas del músic francès, la seva recerca el portà a dos mons ben curiosos: l'Índia i els ocells. Feu anys de recerca sobre ornitologia, anotà i enregistrà els cants dels ocells i els plasmà en les seues creacions. També ho feu amb el complicadíssim sistema de solfeig, rítmica i escales hindú. Tot això ho traduí al llenguatge del seu temps, fent servir el serialisme integral i els últims recursos de què disposava la composició. Amb la col·laboració del pianista especialitzat en música contemporània Ricardo Descalzo, la Banda Municipal tornarà a la vida una obra complexa, ambiciosa i densa com són els Oiseaux exotiques.

Nascuda el 1953 filla de mestres, Chen Yi va patir la deportació interior en la Xina de la recent revolució industrial. Separada de la seva família, va ser enviada a les profunditats rurals i obligada a fer treballs forçats mentre, d'amagat, estudiava amb el seu violí i aprenia les melodies i tradicions de l'interior del seu país. En una biografia novel·lesca, Chen aconsegueix estudiar al Conservatori Central de Pequín i a la Universitat de Colúmbia als Estats Units, on arriba a ser finalista dels premis Pulitzer de composició i és professora d'universitat, a part de ser una de les compositores més reputades de l'actualitat. La seva cruïlla, amb el seu propi país, amb la tradició clàssica i amb el món viu i inesgotable de la composició als EEUU és d'intercanvi permanent. Dragon Rhyme conclourà el concert amb dos moviments ben diferenciats: un que es basa en la música electroacústica dels anys 60 i 70 i l'altre que és una espiral enèrgica i delirant de música tradicional xinesa barrejada amb l'ímpetu i les tècniques d'orquestració bandístiques dels americans.