• El cicle s'inicia el dijous 2 de novembre, a les 20 hores, amb la projecció de ‘Saute dma ville’ (1968) i ‘Hôtel Monterrey’ (1972).
• Abans de la sessió se celebra una taula redona sobre Akerman amb la participació d'Eulalia Iglesias, Aurea Ortiz i Giulia Colaizzi.

 
La Vicepresidència i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l'Institut Valencià de Cultura, organitza en La Filmoteca Valenciana un cicle sobre la cineasta belga Chantal Akerman (Brussel·les, 1950-Paris, 2015), una de les figures fonamentals del cinema contemporani i referent fundacional del cinema feminista.
 
Chantal Akerman va nàixer a Brussel·les el si d'una família jueva d'origen polonés. Els seus avis i la seua mare van estar internats a Auschwitz; només es va salvar la seua mare. Per això, l'ansietat materna, el judaisme i l'exili són temes recurrents en la seua filmografia.
 
A més de directora de cinema, Chantal Akerman va ser professora de cinema en l'European Graduate School. Les seues pel·lícules estan basades en observacions sobre la vida quotidiana, la identitat femenina, la sexualitat, l'aïllament, el judaisme i la política d'exclusió en el segle XX.
 
Akerman es va donar a conéixer internacionalment en 1975 amb ‘Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles’, considerada pel New York Times com la primera obra mestra del feminisme en la història del cinema. Al marge de la seua carrera com a directora, va treballar com a actriu en diverses pel·lícules seues i va escriure quatre llibres: ‘Hall de Nuit’ (1997); ‘Une famille  à Bruxelles’ (1998); ‘Autoportrait’, (2004) i ‘Ma mère rit’ (2013), on apareix la seua trama familiar i les seues relació amb  l'herència materna.
 
En 1995, Chantal Akerman va començar a realitzar vídeo instal·lacions en diferents museus, galeries d'art i exposicions d'art contemporani. Destaquen les seues obres presentades en la Biennal de Venècia de 2001 i en la Biennal de Sao Paulo en 2010. Després de la defunció de la seua mare, es va suïcidar a París el 5 d'octubre de 2015, als seixanta-cinc anys, a causa d'una depressió.
 
Sobre l'estil cinematogràfic de Chantal Akerman, la tècnica de la Filmoteca Valenciana, Nuria Castellote, assenyala: “ l'obra de la cineasta belga, que frega el documental en les seues pel·lícules de ficció i contamina de ficció els seus documentals, té un estil molt personal que ha sigut definit com a minimalista o hiperrealista. La seua posada en escena alterna plans fixos amb eloqüents travellings de seguiment lateral. Tant si l'enquadrament és estàtic com si està en moviment, Akerman filma en pla-seqüència perquè prioritza la duració de l'acció, del gest, del diàleg”.
 
Chantal Akerman. Cartografies del buit
 
Conformat per una dotzena de títols, el cicle ‘Chantal Akerman. Cartografies del buit’ s'inicia el dijous 2 de novembre, a les 20 hores, amb la projecció de de el curtmetratge de 13 minuts ‘Saute ma ville’ (1968) i el migmetratge de 52 minuts ‘Hôtel Monterrey’ (1972).
 
Abans de la projecció se celebra la taula redona ‘Chantal Akerman: cartografies del buit’ en la qual intervenen la crítica cinematogràfica Eulalia Iglesias, la tècnica de programació de la Filmoteca Valenciana, Áurea Ortiz, i la catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València, Giulia Colaizzi.
 
El curt ‘Saute ma ville’ (1968) és l'òpera prima d'Akerman i la seua primera reflexió sobre la llar com a presó femenina. Té com a protagonista a una jove de 18 anys, interpretada per la pròpia directora, i tracta sobre la seua relació conflictiva amb les coses quotidianes: En la cuina d'un xicotet apartament de Brussel·les, una jove frega el pis, cuina, beu vi i segella la porta amb cinta aïllant.
 
Rodat durant l'estada de la directora als Estats Units, ‘Hôtel Monterrey’ és un treball d'observació meticulosa, sense diàlegs, que recorre els espais d'un hotel barat de Nova York, refugi de gent pobra que encara no ha sigut llançada al carrer.
 
Esta sessió podrà tornar a veure's el dimarts 11 de novembre, a les 18 hores.
 
El diumenge 5, a les 20 hores, i el dimarts, 14 de novembre, a les 18 hores, La Filmoteca Valenciana projecta ‘Jo, tu, ell ella’ (‘Je, tu, il, elle’. 1974), audaç assaig sobre els avatars existencials i sentimentals d'una xica en el pas de l'adolescència a l'edat adulta. La seua explícita escena final la va convertir en una fita en la història del cinema lèsbic.
 
El dimarts 7, a les 20 hores, i el dijous 16 de novembre, a les 18 hores, es projecta el mediometraje ‘Le 15/8’ (1973), sobre una jove finlandesa nouvinguda a París que medita al seu apartament sobre la vida quotidiana de les dones en un llarg monòleg. En la mateixa sessió també es projecta el mediometraje ‘Hôtel des Acacias’ (1982), una pel·lícula col·lectiva fruit del taller de cinema que Akerman va impartir a l'Escola de Cinema de Brussel·les, sobre la trobada d'un grup de joves en un hotel.
 
El dimecres 8, a les 20.30 hores, i el divendres 17 de novembre, a les 18 hores, La Filmoteca Valenciana projecta ‘News form Home’ (1976), un dels documentals més destacats en la filmografia d'Akerman en el qual la cineasta belga combina els senzills textos de la correspondència que li envia la seua mare des de Brussel·les amb imatges de la seua vida quotidiana a Nova York com a immigrant europea enfrontada a un alienador entorn urbà.
 
El dijous 9, a les 18 hores, i el divendres de novembre, a les 20 hores, La Filmoteca Valenciana projecta ‘Jeanne Dielman, 23 quai du Comerce, 1080 Bruxelles’ (1975), obra mestra del cinema feminista que va ser triada en 2022 com a millor pel·lícula de la història, en la enquesta que realitza cada dècada la prestigiosa revista de cinema Sight and Sound, publicada pel British Film Institute.
 
En la sorprenent votació de 2022, els 1639 crítics participants en esta enquesta van triar a la pel·lícula d'Akerman com a successora dels clàssics guanyadors en anteriors dècades: ‘Lladre de bicicletes’ de Vittorio de Sica (1952) ‘Ciutadà Kane’ d'Orson Welles (1962, 1972, 1982, 1992, 2022) i ‘Vertigo’ d'Alfred Hitchcock (2012).
 
Segons la tècnica de la Filmoteca Valenciana, Nuria Castellote, “es tracta d'un clàssic modern i la pel·lícula que millor condensa la mirada radical, en tots els sentits, de Chantal Akerman”. Radical és la seua reivindicació feminista, perquè situar el que s'invisibilitza sistemàticament —les cures i el treball domèstic— en el centre del relat té evidents implicacions ideològiques. Però aquestes implicacions no tindrien la mateixa força si no foren acompanyades de la radicalitat estètica que caracteritza al cinema d'Akerman, hereu de l'avantguarda americana i de la modernitat europea”.
 
El dimecres 22, a les 18 hores, i el divendres 24, a les 20 hores, La Filmoteca Valenciana projecta ‘La paresse’ (1986) un curtmetratge que forma part d'un projecte col·lectiu en el qual set dones cineastes filmen una peça sobre cadascun dels pecats capitals. En un exercici d'autoconsciència irònica, Akerman tracta de superar la seua tendència a la procrastinació confeccionant una pel·lícula sobre la pròpia peresa.
 
En la mateixa sessió també es projecta el llargmetratge ‘Toute une nuit’ (1982). A través de les trobades d'una vintena de persones durant una calorosa nit d'estiu a Brussel·les, Akerman explora l'acceptació i el rebuig amorós en una pel·lícula més sensorial que narrativa, centrada en el físic dels cossos.
 
Dins de les pel·lícules que es podran veure al desembre figuren ‘D’Est’ (1993), ‘La cautiva’ (2000) i ‘No Home Movie’ (2015).