Hotel Valparaíso, en algun lloc de la costa, mes de març però ja fa molta calor. Tres germanes que no es veuen molt es reunixen per a complir una última voluntat del seu pare, mort cinc anys arrere. Però el seu pare no volia exactament això. Ell volia que les seues filles viatjaren a Valparaíso en la Quinta Regió de Xile, la ciutat on ell va recalar per casualitat i que el va amoïnar. Les seues filles, Gloria i Lara, i el seu fill, Toni, no han complit la seua promesa. No han complit moltes altres. I ja tenen 40 anys. La seua vida no és exactament això que esperaven.

NOTA D’AUTOR:
En el centre d’este text batega el dol, la pèrdua, i la promesa. Tres germanes (dos dones i un home) no han pogut complir l’última voluntat de son pare: que viatjaren a Valparaíso juntes, la ciutat que el va amoïnar, i que allí, brindaren per ell, el recordaren. Una última voluntat que sembla més prompte un repte o una prova, potser perquè el pare se’n va anar d’este món sent conscient que a les seues filles sempre els havia flaquejat la voluntat, eixa força humana que radica a complir allò que es promet. Per això, els va posar eixa prova: aneu a Valparaíso, moveu-vos, poseu-vos-ho difícil, coneixeu món, eixiu de la rutina, de totes eixes lentes faltes aïllades que, com va escriure Sylvia Plath, maten i maten i maten.

Estos tres personatges han sigut estafats, o s’han estafat a ells mateixos. Han arribat a la mitat de les seues vides sense complir les seues promeses. I tampoc n’han complit la que van fer a son pare.

Els dols són complexos, ens podem arribar a dessagnar si no els sabem coagular. Elles no ho han sabut fer. I ara, en un intent desesperat, intentaran fer alguna cosa que s’aproxime a allò que van prometre: homenatjar son pare en un Valparaíso irreal, l’Hotel Valparaíso de la província d’Almeria.

Recordant a Les tres germanes de Txékhov, els personatges estan travessats per dubtes sobre el seu propi futur i el de la societat, per la frustració d’estar vivint un present que no es vol viure i la dificultat per al canvi. El Moscou de les tres germanes ací és Valparaíso, una quimera, eixe lloc anhelat al qual tornar, on la nostra vida tindrà la dignitat que mereix. El paradís en la terra.
VAL-PA-RA-Í-SO.
– Víctor Sánchez Rodríguez

Amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura.