IVC > Dia del Cant Valencià d'Estil
Dia del Cant d'Estil

Dia del Cant d'Estil

Dia del Cant d'Estil

Dia del Cant d'Estil

del 05 fins al 06 d'octubre de 2019 · Vilafranca (Església) - València (Centre del Carme Cultura Contemporània)

Dia del Cant Valencià d'Estil

Horaris: Dissabte: 17.30h - 20.30h Vilafranca · Diumenge: 17.30h - 20.30h València

La Generalitat Valenciana per mitjà de l’Institut Valencià de Cultura celebra per quart any consecutiu, el Dia del Cant Valencià d’Estil, un a la ciutat de València (com és habitual des de 1998) i l’altre al poble de Vilafranca, designat Capital Cultural Valenciana de municipis de menys de cinc mil habitants, dins el Pla de democratització cultural per garantir l’accés, la visualització, el reconeixement i la deslocalització de la cultura. Durant aquests dos dies, un grup de cantadores i cantadors que disposen d’un expressivitat vocal apassionada mostraran perquè el cant d’estil i les albades de l’Horta són les que omplin més intensament el cor dels bons aficionats.
Vilafranca

La capitalitat cultural és un segell creat per garantir l’accés, la visualització, el reconeixement i la deslocalització de la cultura, té efectes des del 25 d’abril de l’any del nomenament fins al 25 d’abril de l’any següent, i es concedeix per distingir «aquell municipi que faça una aposta decidida per la cultura com a instrument de cohesió social i de foment econòmic». Vilafranca ha estat designada enguany Capital Cultural Valenciana de municipis de menys de cinc mil habitants, dins del Pla de Democratització Cultural, una distinció ben merescuda per la quantitat i la qualitat dels actes culturals que s’organitzen al poble i a les rodalies, i perquè les autoritats municipals vilafranquines n’han fet insistentment de la cultura un element dinamitzador del progrés socioeconòmic. És per això que oferim hui ací aquesta mostra de cant valencià.

El cant d’estil forma part plenament de la cultura popular i del patrimoni immaterial valencià, i és, juntament amb les albaes de l’Horta, una de les formes més apassionants d’expressar-se musicalment amb la veu, i, segurament, la que arriba de manera més directa i profunda a l’ànima dels valencians que en són coneixedors. Per això, encara que els últims anys està eixint de l’àmbit de la invisibilitat en què l’havien sumit les polítiques de la immediatesa irreflexiva i la urgència pel creixement material desbocat, la consolidació és sempre fràgil i delicada, i per tant, mereix una atenció institucional especial.

La música popular ha estat sempre present en la vida quotidiana de la gent i l’ha acompanyada en activitats habituals com el treball, les faenes domèstiques, les celebracions especials i, pràcticament, en qualsevol moment de l’existència. La música que hui denominem tradicional ha tingut una comesa i una missió específica arrelada en la vida ordinària de les persones, i esta característica, denominada funcionalitat, és distintiva de la música tradicional en companyia de la variabilitat, és a dir, la renovació constant, el fet que una cançó que es canta des de fa segles tinga, en cada interpretació, una materialització diferent.

La funcionalitat primitiva i original, tant de les cançons d’estil com de les albaes, era la de ser utilitzades en les rondes, aquelles passejades informals pels carrers en què la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants –de vegades també grollers– dirigits a novies, amics, festers o autoritats en general. Durant el segle XIX i el començament del XX les rondes, on es cantava de manera espontània amb permís de l’autoritat o no, eren una activitat festiva molt freqüent en els pobles no massa grans i en l’àmbit rural.

Enguany, als carrers i les places del casc antic de Vilafranca reviuran les expressions de música tradicional valenciana més lluïdores i cridaneres. La ronda acabarà a un escenari a la plaça de l’Església per tal que el públic puga gaudir assegut el cant de les nostres millors figures.

València

La ciutat de València, el cap i casal, és l’epicentre del cant d’estil i les albaes de l’Horta quant a activitats, promoció i difusió del fenomen. Des de sempre ha acollit el cant valencià en teatres i centres culturals, però l’escenari natural, i a l’hora emblemàtic, per reproduir l’ambient artístic i festiu de les cantaes i les nits d’albaes és el carrer. Les places i els carrers del barris més castissos de València han sigut testimoni de les rondes de cant des del primer moment de la seua existència, i han vist créixer artísticament els seus protagonistes més reeixits. Un exemple d’això és el barri del Carme, del qual cantaores i cantaors il·lustres han pres el nom com a denominació dels seus sobrenoms artístics.
El cant d’estil forma part plenament de la cultura popular i del patrimoni immaterial valencià, i és, juntament amb les albaes, una de les formes més apassionants d’expressar-se musicalment amb la veu, i, segurament, la que arriba de manera més directa i profunda a l’ànima dels valencians que en són coneixedors. Per això, encara que els últims anys està eixint de l’àmbit de la invisibilitat en què l’havien sumit les polítiques de la immediatesa irreflexiva i la urgència pel creixement material desbocat, la consolidació és sempre fràgil i delicada, i per tant, mereix una atenció institucional especial.

La música popular ha estat sempre present en la vida quotidiana de la gent i l’ha acompanyada en activitats habituals com el treball, les faenes domèstiques, les celebracions especials i, pràcticament, en qualsevol moment de l’existència. La música que hui denominem tradicional ha tingut una comesa i una missió específica arrelada en la vida ordinària de les persones, i esta característica, denominada funcionalitat, és distintiva de la música tradicional junt amb la variabilitat, és a dir, la renovació constant, el fet que una cançó que es canta des de fa segles tinga, en cada interpretació, una materialització diferent.

La funcionalitat primitiva i original, tant de les cançons d’estil com de les albaes, era la de ser utilitzades en les rondes, aquelles passejades informals pels carrers en què la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants –de vegades també grollers– dirigits a novies, festers o autoritats en general. Durant el segle XIX i el començament del XX les rondes, on es cantava de manera espontània amb permís de l’autoritat o no, eren una activitat festiva molt freqüent en els pobles no massa grans i en l’àmbit rural.

Enguany, diversos indrets urbans del centre històric reviuran les expressions de música tradicional valenciana més lluïdores i cridaneres. La ronda acabarà a un escenari al Centre del Carme Cultura Contemporània per tal que el públic puga gaudir assegut el cant de les nostres millors figures.
Al cant d’estil i les albaes

Isabel Garcia, Isabel de Quart
Paqui Gijón, Paquita la del Pedralbí
Tatiana Prades
María José Fernández, Maria José de Castellar
Xavier Benedito, Xavier de Bétera
José Fernández, José de Castellar
Raúl Luis, Raúl del Puig
Joan Civera, Joan de la Malva-rosa

Al vers

Francesc Nicasio, Paco de Faura
Fernando Ferrer, Fernando el Rallat
A l’acompanyament instrumental

Músics de corda de Godella:

Pep Juste, guitarró
Julián Romero guitarra
Pepe Balaguer, guitarra
Músics de vent de Bétera:
Víctor Gámez, trombó
Carlos Sánchez, trompeta
Enrique Doménech, clarinet

A les dolçaines i el tabal
Associació Llorca Música Tradicional

Coordinació i documentació
Jordi Reig
culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

IVC

Tel. 962 936 621
ivc@ivc.gva.es

Nota legal

Area personal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la
política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info