• La coproducció es planteja com una instal·lació escultòrica amb fang, plàstic, vapor, fum, llum, pols i metall sòlid
• El projecte beu d’Èsquil, la mitologia nòrdica, la Bíblia i el Frankenstein de Mary Shelley

Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a través de l’Institut Valencià de Cultura, estrenarà en el Teatre Martín i Soler l’espectacle de la coreògrafa il·licitana Asun Noales Prometeo, una coproducció del Palau de les Arts Reina Sofia i l’Auditori de Tenerife.

La posada de llarg d’esta nova proposta de la directora de la companyia OtraDanza, Premi Max 2021 i diverses vegades Premi Arts Escèniques Valencianes, tindrà lloc el 10 d’abril, amb altres dos representacions els dies 11 i 12 d’abril, en el context de Dansa València 2025.

La directora de Dansa València, María José Mora, ha destacat que esta coproducció “permet unir forces entre dos grans institucions culturals per a oferir més recursos i major projecció a les companyies del nostre territori”.

En este sentit, ha assenyalat que, a través d’esta iniciativa conjunta entre Dansa València-IVC Arts Escèniques i Les Arts “tenim la possibilitat de difondre i promoure Prometeo en fòrums professionals, ja que la seua programació durant les dates en què se celebra la fira professional del festival garantix la seua visibilitat nacional i internacional”.

Prometeo forma part de la temporada 2024-2025 de Les Arts. En concret del cicle dedicat a la dansa dins de la programació ‘Les Arts és Dansa’, que enguany inclou cinc espectacles de diferents companyies.

“Després d’Âtman, el comiat d’Ananda Dansa i de Titanas de Sol Picó, Prometeo suposa la tercera nova producció de dansa que Les Arts lidera en esta etapa artística, en la qual hem buscat consolidar la institució com un referent cultural obert a totes les disciplines artístiques”.

“Des de 2019, la dansa s’ha incorporat com a cicle propi de la temporada, amb una oferta que creix cada any i en la qual mai pot faltar la nostra aposta pel talent i el teixit de la Comunitat Valenciana”, ha declarat el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega.

Encara que el principal referent per a este muntatge ha sigut l’original d’Èsquil, El Prometeu encadenat, en el procés de documentació també s’han tingut en compte els diferents acostaments al mite en diferents cultures i latituds.

Referent a això, la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el modern Prometeu està molt present en l’estètica dels objectes i els cossos. La figura de Jesucrist és visible en les accions dramàtiques, per exemple, en la relació entre Zeus i Prometeu com a pare i fill, així com en el paper de creador de les primeres criatures en les figures d’Adan i Eva.

Per la seua part, el déu estafador de la mitologia nòrdica, Locki, té la seua influència en la il·luminació, a on hi ha tenebrositat, clarobscurs, transparències, llums fortes i contrastos que generen confusió i engany.

Seguint una línia argumental a l’abast del públic, que no és explícitament narrativa, però ajuda a situar els personatges i a perdre’s en les lectures personals, la companyia vol mostrar totes estes referències a la nostra cultura des de la combinació d’organicitat i contemporaneïtat en la plàstica escènica.

Asun Noales es fa càrrec de la direcció i de la coreografia i assumix la dramatúrgia amb Luis Crespo, qui també ha dissenyat l’espai escènic i l’escenografia. L’elenc està integrat per Rosanna Freda, Abián Hernández, Seth Buckley, Elena Nielsen, Salvador Rocher, Giulia Finardi i Joel Mesa. Jorge Da Rocha s’ha encarregat de la composició musical; Olga García, de la il·luminació; i Victoriano Simón, del vestuari.

Foc, aigua, terra i vent sobre l’escenari del Martín i Soler

Damunt l’escenari es vorà un Prometeu ficat en fang, terrisser i creador, que inventa un món a imatge i semblança seua. Com avança Noales, “hi haurà presència dels quatre elements per mitjà dels seus conceptes, però no de manera física”.

El foc apareixerà de manera metafòrica, des de la llum i l’or; l’aigua, per mitjà del líquid, la sang i la taca; la terra, sobre els cossos, a partir del fang, en tots els seus estats: líquid, sec, escrostonat i de nou convertit en pols; i, finalment, el vent, “per mitjà de torbs que arrossegaran veus i cendres”, detalla Noales.

Els cossos en escena, les molt diferents naturaleses dels elements i la mateixa atmosfera s’han plantejat com una instal·lació escultòrica que contindrà vida pròpia. Fang, carn, plàstic, vapor i fum, llum, pols i metall sòlid es conjugaran en equilibri per a crear l’univers de la peça.

Asun Noales ja ha ballat i coreografiat sobre el fang, la pols i l’aigua en peces com Rito, Da capo i Mater. Els ha manipulats i treballat en nombroses ocasions acumulant una experiència que la impulsa a arribar més lluny ara, i més ràpid, en les seues qualitats expressives per a l’escena.

“Esta nova aposta és un nou capítol i un pas més enllà en un procés d’investigació i aprenentatge que ens ha servit per a establir un vincle com a equip creatiu i un llenguatge conjunt de companyia”, explica la creadora alacantina.

Preguntes existencials i mals del nostre temps

L’obra respon a preguntes existencials com què és ser humà, què ens definix i què ens diferencia de la resta de la creació, però també pot extrapolar-se a inquietuds del present, cas dels incendis, la contaminació i el canvi climàtic.

No obstant això, ho fa “de manera suggerida, no com una obvietat, plasmant que el que ens passa ara, com el que ens passa sempre, són castics que van eixir de la caixa de Pandora”, aclarix Noales.

En presentar l’espectacle com una cosa crua i poc processada, es busca aconseguir un caràcter èpic i atemporal que tinga una relació contínua amb el present canviant i encaixe en diferents espais escènics.

Després del seu pas per Dansa València i Les Arts, Prometeo ja té dates tancades en el Teatre Principal de Castelló i a Alacant. “El nostre objectiu és que estes produccions arriben al festival en la seua millor versió i continuen el seu recorregut amb un suport estés en espais clau de l’IVC, ampliant així el seu abast”, ha avançat María José Mora.