La Filmoteca Valenciana presenta el cicle ‘John Cassavetes i Gena Rowlands: L’escena com a combat’, que reunix nou llargmetratges dirigits per l’actor, guionista i director estatunidenc John Cassavetes (1929-1989).
El director general de l’IVC, Álvaro López-Jamar, ha assenyalat que John Cassavetes és considerat com “un dels màxims representants del cine independent nord-americà. El cicle programat per la Filmoteca Valenciana fins a finals de maig inclou títols fonamentals en la renovació del cine estatunidenc com Sombras, la seua primera pel·lícula com a director”.
“També figuren les huit pel·lícules en les quals va intervindre la seua esposa, Gena Rowlands, no solament com a actriu, sinó com a part essencial del procés creatiu de cada una d’estes obres”, ha afegit.
El cicle s’inicia el dimecres 1 d’abril, a les 20:00 hores, amb la projecció de Sombras (1959), un retrat d’un amor interracial, rodat en blanc i negre en els carrers de Nova York a ritme de jazz, amb el qual Cassavetes va fer el salt a la direcció incloent com a actors els estudiants de la seua pròpia escola.
Pioner del cine independent
Abans que la categoria indie s’institucionalitzara, Sombras va suposar una fita fundacional del cine independent estatunidenc, no solament per la seua producció al marge dels estudis, sinó també per representar relacions interracials i conflictes molt allunyats del cine convencional de l’època.
En eixe sentit, Cassavetes anticipa qüestions que reprendrien els cineastes del nou Hollywood, però la seua radicalitat formal el distingix d’aquell grup de jóvens cineastes i el situen més prop de la modernitat europea. La seua posada en escena destaca per posar els actors en el centre, per la fisicitat, la duració incòmoda dels plans i el rebuig a la clausura convencional.
Eixe estil tan personal, que va influenciar Martin Scorsese i Abel Ferrara, entre altres, respon a un mètode de treball que va atorgar una nova configuració a la relació entre escriptura, direcció i interpretació.
Sovint associat a la improvisació, el mètode de Cassavetes partia en realitat de guions acuradament treballats, que després eren sotmesos a un procés de reescriptura durant els assajos i el rodatge, a partir de les aportacions d’actors i actrius.
Cassavetes concebia el rodatge com un laboratori i treballava amb un nucli estable de tècnics i intèrprets, com Gena Rowlands, Peter Falk i Ben Gazzara, amb els quals va construir una comunitat creativa, en la qual l’assaig de cada escena s’obria al conflicte i a l’exploració emocional.
En pel·lícules incloses dins del cicle com Rostros (1968), Maridos (1970) o Una mujer bajo la influencia (1974), la càmera no observa des de la distància, sinó que participa de l’acció. El muntatge prolonga les escenes més enllà del punt de comoditat narrativa, produint una experiència de duració emocional que confronta l’espectador amb el desgast i la vulnerabilitat dels personatges.
Gena Rowlands
Si hi ha una figura que destaca en el seu cercle d’intèrprets és l’actriu Gena Rowlands, que va tindre un paper decisiu en les pel·lícules dirigides pel seu marit. Personatges com Mabel Longhetti en Una mujer bajo la influencia, Myrtle Gordon en Noche de estreno (1977) o Gloria Swenson en Gloria (1980) constituïxen alguns dels retrats femenins més complexos mai vistos en la pantalla.
En rodatges que a vegades la portaven al límit, Rowlands no solament interpretava: modulava el ritme de les escenes, tensava els diàlegs fins al límit de ruptura i aportava una comprensió intuïtiva de l’estat emocional del personatge, a vegades extrem.
En funció dels seus tantejos interpretatius, Cassavetes reescrivia els guions. Era Rowlands qui insuflava vida i feia vibrar les escenes creades pel cineasta.
El cicle reivindica la ‘política de les actrius’ i la participació de Gena Rowlands com a coautora de les pel·lícules de Cassavetes. El diumenge 19 d’abril, a les 20:00 hores, abans de la projecció d’Una mujer bajo la influencia, la crítica i professora de la Universitat de Barcelona María Adell parlarà del vincle creatiu entre John Cassavetes i Gena Rowlands i de la influència de la intèrpret americana.
María Adell és autora de nombrosos articles i diversos llibres sobre les estreles cinematogràfiques i les representacions femenines en el cine.
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València