• La presentació tindrà lloc el 7 de maig, a les 17:30 hores, en els Jardins de Vivers 
• L’exemplar és fruit d’una coedició de l’IVC i de la Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim

La Filmoteca Valenciana presenta el 7 de maig, a les 17:30 hores, en l’Espai Font Primavera de la Fira del Llibre de València, en els Jardins de Vivers, el llibre Et tornaré a veure (Apunts sobre cinema, 1910-1945), del poeta i assagista valencià Enric Sòria (Oliva, 1958). La presentació de l’exemplar al públic es realitzarà a través d’un col·loqui entre el seu autor i l’acabat de nomenar director general de Cultura, Ignacio Prieto Mansanet.

Editat en valencià en dos volums, es tracta d’una publicació conjunta de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), a través de la Filmoteca Valenciana, i de la Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim.

“Et tornaré a veure és el fruit de la desbordant passió pel cine que ha mantingut Enric Sòria al llarg de la seua vida. També és una valuosa obra de consulta en la qual figuren més de mil pel·lícules que han format part de les seues vivències com a espectador i crític, amb una erudició rigorosa i una mirada perspicaç i reflexiva, no exempta d’humor. El llibre pot servir per a revifar en el lector l’interés per clàssics de la història del cine o per a descobrir títols molt suggerents de cinematografies poc habituals en les sales de cine del nostre país, com les dels països escandinaus o asiàtics”, ha explicat Prieto.

Sobre el seu treball com a crític de cine, Enric Sòria ha assenyalat que pot presumir, almenys un poc, “d’haver sostingut una cinefília adepta, veterana i consistent al llarg de tota una vida”. “Les meues opinions -i ací n’hi ha moltes- sobre les pel·lícules que estime, segurament són discutibles, però crec que no naixen de la ignorància o de la mera temeritat, sinó de moltes hores d’amor invertides davant de la pantalla. I l’amor és una forma de coneixement que anhela companyia”, ha afirmat.

Sòria va nàixer en el si d’una família molt pròxima al cine, ja que el seu oncle era l’actor Vicente Parra, encara que també eren actors la seua germana i el seu cunyat. “El primer record que tinc se situa entre els bastidors d’un teatre. El segon, en una sala de cine (en la pel·lícula, tancaven el meu oncle a la presó i em vaig posar a plorar com un desesperat davant una injustícia tan palmària)”, ha indicat respecte a la seua infància en el pròleg del títol.

Esta passió cinèfila s’ha mantingut sempre i, en un moment donat, va decidir escriure de manera sistemàtica sobretot allò que havia vist perquè no caiguera en l’oblit. “Com que la memòria del cinèfil és fràgil, per desgràcia, i fins i tot el record de les pel·lícules estimades va confonent-se o acaba per esborrar-se, fa ja alguns anys que vaig decidir portar un fitxer de totes les pel·lícules que recordava haver vist i que anava veient, amb una finalitat mnemotècnica”, ha explicat.

“Per això, a més de la fitxa tècnica, incloïa un xicotet resum de l’argument i un comentari dels aspectes de la pel·lícula que m’havia impressionat o de qualsevol altra particularitat que em pareguera digna de ser citada. Al llarg del temps he redactat unes 9.000 fitxes. Este és el cine que recorde haver vist”, ha agregat.

En este immens fitxer està en l’origen d’Et tornaré a veure. Animat per uns amics cinèfils que li van suggerir convertir en publicació aquella base de dades, Sòria va decidir fer una selecció de pel·lícules i polir l’estil de les fitxes que en un principi eren textos informals d’ús estrictament personal.

Les més de mil entrades que componen la selecció estan distribuïdes pel seu any d’estrena i organitzades alfabèticament, de manera que es puga fer un seguiment cronològic, però el llibre també es completa amb un índex alfabètic que permet trobar ràpidament una pel·lícula concreta per a buscar la seua fitxa.

En els dos volums del seu exemplar, Sòria recopila un miler de ressenyes de pel·lícules produïdes entre 1910 i 1945 i les acompanya d’un comentari individualitzat a manera de compilació crítica de quasi cinc dècades de producció cinematogràfica internacional.

El primer volum s’inicia amb les ressenyes de produccions tan poc conegudes del període mut com les daneses Abismos (1910), d’Urban Gad, o Tráfico de esclavas (1910), d’August Blom, per a culminar en la dècada dels trenta, ja en els inicis del cine sonor.

El segon volum arreplega cintes rodades entre 1934 i 1945, en la qual figuren grans clàssics de la història del cine, des de títols mítics de Hollywood com Lo que el viento se llevó (1939), de Victor Fleming, Ciudadano Kane (1941), de Orson Wells, o El halcón maltés (1941), de John Huston, fins a obres mestres del cine europeu com La bestia humana (1938), de Jean Renoir, Iván el Terrible (1944), de Sergei M. Eisenstein, o Los niños del paraíso (1945), de Marcel Carné.