L’Institut Valencià de Cultura presenta la pel·lícula per a televisió ‘Frederica Montseny, la dona que parla’. El film s’estrenarà simultàniament el 8 de març, Dia de la Dona, en les televisions públiques de la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Illes Balears.

El film ha estat produït per Distinto Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport del Departament de Cultura, en coproducció amb Voramar Films, amb la participació d’À Punt Mèdia, la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura, la participació d’IB3 Televisió de les Illes Balears, el suport de Creative Europe Media Programme of the European Union, la col·laboració del Ministeri d’Igualtat - Institut de les Dones i la participació de CREA SGR. S’estrenarà en TV3, À Punt Mèdia i IB3 el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

‘Frederica Montseny, la dona que parla’ ha estat dirigida per Laura Mañà, el guió és de Rafa Russo i Mireia Llinàs, la producció de Miriam Perté i Màrcia Cisteró és l’actriu que es posa a la pell de la líder anarquista.

Es tracta de la primera aproximació en forma de llargmetratge de ficció d’un personatge clau de la història d’Espanya, la primera dona que va exercir de ministra en un govern europeu, el de la Segona República.

El film posa el focus en les seues contradiccions entre l’idealisme anarquista i la seua participació en les institucions com a via per a aturar el feixisme. Fins a quin punt val la pena trair els ideals propis pel que sembla un bé major? Aquesta és la pregunta que Frederica Montseny (1905-1994) va haver de respondre’s a si mateixa quan, en plena guerra civil, va acceptar la proposta del president del Consell de Ministres Largo Caballero, i va entrar al govern juntament amb altres companys anarcosindicalistes.

Durant els quasi sis mesos que va estar al capdavant del Ministeri de Sanitat va desenvolupar projectes ambiciosos: va planejar llocs d’acollida per a xiquets, menjadors per a embarassades, plans de reinserció de prostitutes i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya, però pràcticament cap dels seus projectes va tirar endavant.

Un altre moment de la pel·lícula ens porta a l’any 1941, quan, exiliada a França, s’enfronta a un judici d’extradició per a ser retornada i executada a l’Espanya franquista, d’alguna manera, el judici li va servir per a reconciliar-se amb la seua etapa al govern.

Acompanyen a Màrcia Cisteró, protagonista del film, Emilio Gutiérrez Caba en el paper del president Largo Caballero, així com Ivan Benet, David Bagés, Miquel Gelabert, Óscar Muñoz, Candela Moreno i Pep Ambròs. La pel·lícula ha estat rodada a València, Sueca i Sant Isidre de Benaixever.