No és el lloc desconegut al qual pertanyem, una alternativa que ens espenta a l’ocult. No és la imatge d’una foguera on cremem tot el que pertany al que s’establix. Som les restes d’uns altres. Som fusta calcinada, pols. Però No també és el detonant que ens fa seguir. Perquè l’art és un dels llocs per excel·lència que existix gràcies a la negació del món “real”.

Dirigida per Albert Hernández i Irene Tena, La Venidera vol ampliar els màrgens de la dansa espanyola i el flamenc, incorporant una mirada actual. Els dos han desenrotllat la seua carrera artística en el Ballet Nacional d’Espanya, a on han sigut primer ballarí i ballarina solista. Les seues obres mostren un gust pel detall, l’ofici i l’artesanal.