Canal #QuedatACasa_6

 

MÚSICA

VEDI LE FOSCHE
Il Trovatore. Verdi

El Cor de la Generalitat Valenciana ens presenta la seua segona proposta per a aquests temps de confinament.
 
Després de l' Ave verum corpus de W. A. Mozart, el cor s'acosta a un altre dels pilars fonamentals del seu repertori i activitat: la lírica. Amb el cor de gitanos «Vedi le fosche» de l'acte segon de l'òpera Il trovatore de Verdi el cor canta a la força, el coratge i la il·lusió d'estar cada vegada més a prop de tornar a presentar-se davant el seu públic. Les imatges corresponen a actuacions dels últims anys del Cor de la Generalitat Valenciana al Palau de les Arts de València.
 
Aquesta actuació ha estat gravada des dels domicilis dels cantants, dirigits per Francisco Perales, amb la coordinació tècnica de Jordi Blanch i acompanyats al piano per Francisco Hervás. Tots amb els seus propis mitjans.




Vedi le Fosque, a YouTube

 

SINFONIA HEROICA
Ludwig van Beethoven
 

En l'any en què es compleix el 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (1770-1827) vos presentem la seua Simfonia nº 3 en mi bemoll major, Op.55, «Eroica», interpretada per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana sota la direcció del seu director artístic i musical, Pablo Rus Broseta.

L'enregistrament correspon al concert oferit a l'Auditori i Palau de Congressos de Castelló el dia 25 d'abril de el 2019.

 

Simfonia núm 3 en mi bemol major, Op.55, «Eroica»

Beethoven va compondre aquesta simfonia entre els anys 1802 i 1804. La seua primera interpretació pública es va produir el 7 d'abril de 1805 al Theater an der Wien de Viena amb el compositor a la batuta.

El seu títol inicial (en italià, com era costum en l'època) era Sinfonia grande, intitolata Bonaparte, però decebut per la coronació de Napoleó com a emperador a 1804, Beethoven va decidir canviar-lo per Sinfonia Eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo.

Aquesta simfonia, en la qual Beethoven trenca amb diversos dels esquemes de la simfonia clàssica, marca una fita en la història de la música i inaugura una nova època de major complexitat i llibertat compositiva. Mostra d'una nova sensibilitat, és considerada per alguns analistes com el començament del romanticisme musical. Va ser sens dubte una de les simfonies més influents del seu autor, inspiració d'obres posteriors de Schumann, Bruckner, Brahms o Dvořák.

 

ARTS ESCÈNIQUES

SOMNI

 

Aquesta setmana vos proposem gaudir de SOMNI, una producció teatral de l’IVC escrita per Núria Vizcarro i dirigida per Juan Carrillo que es va estrenar al Teatre Principal de Castelló en maig de 2019.

El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare serveix de base a aquesta adaptació lliure que espenta els personatges cap a una màgica nit de festa baix l’embruix d’una gran lluna roja. Una nit d’estiu humida que fa olor de pi i suor, de sofre i de mar, de port i de peix, de sexe brut i salat.

Al costat d’unes fàbriques i una ciutat que comença a donar l’esquena a la mar (Castelló, finals de la dècada de 1960), hi ha un bosc profund on les parelles ballaran, es miraran de reüll i s’abandonaran als seus impulsos fins que l’alba restaure l’ordre inicial. O potser no.

Núria Vizcarro és llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona i en interpretació per l’ESAD de València. Com a autora, textos seus s’han representat en diversos teatres de Barcelona i de les illes Balears com ara el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, la Sala Beckett, La Seca-Espai Brossa i el Teatre Principal de Palma. Entre els títols estrenats destaquen: Més enllà de la foscor (2012), Elbaró pels arbres (2013), Ser o no ser Otel·lo (2014), Protesto: bon començament és aquest (2014) o Sota el llit (2014). És membre fundadora de la Companyia La Ravalera i, actualment, codirigix la Fira de Teatre Breu La Ravalera de Castelló, on ha estrenat Mares (2015), Refugi (2016) i El dia D (2017). L’última obra és Instruccions per a no tenir por si ve La Pastora (2018), obra nominada a dos premis Max. És membre del Consell Valencià de Cultura des de l’any 2018.

Per la seua banda, Juan Carrillo és llicenciat en interpretació per l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic. És autor de teatre i professor. Com a actor, ha actuat en diversos muntatges i ha dirigit més de vint-i-cinc obres, com ara Numancia (2016), amb la Compañía Nacional de Teatro. L’Asociación de Críticos y Periodistas Teatrales el va reconéixer com a millor director amb esta obra. Amb Mendoza (2012), adaptació de MacBeth, va guanyar el IV Certamen Internacional Almagro Off. L’any 2010 va fundar la companyia Los Colochos Teatro, amb la qual ha estrenat peces com El juego de la silla (2010), El enigma de Serengueti (2011) i Nacahue: Ramón y Hortensia (2017). El quefer d’esta companyia ha estat present a les cartelleres de Ciutat de Mèxic, però també per tota la república mexicana i en països com Espanya, Cuba, Alemanya, Colòmbia, Regne Unit, Costa Rica i Portugal, entre d’altres.




Somni, a Vimeo


 

AUDIOVISUAL

LA FESTA DEL CURT A CASA #7

FENÒMENS EXTRANYS

Ficció i animació. 31’.

De vegades passen coses que no tenen una clara explicació, com ara visitants de fora del planeta (El ataque de los robots de Nebulosa-5), presències inquietants (El invernadero), atacs misteriosos (El ladrón de caras), i viatges a llocs més llunyans de l'habitual (Voluntario). Dos curts de ficció i dos d'animació, quasi tots els quals amb humor, ens conten històries irreals… o no?

 

EL ATAQUE DE LOS ROBOTS DE NEBULOSA-5
Chema García Ibarra, 06’26’’, 2008. Ficció. TP

 

Un xic intenta en va alertar a la seua família de la imminència d'un atac de "robós espacials" que acabarà amb la vida en la Terra.
 

El ataque de los robots de Nebulosa-5, a Vimeo

 

EL INVERNADERO
Ramón Alòs, 8’10’’, 2016. Animació. +12

 

Dos xiquets destrossen les plantes d'un hivernacle per diversió fins que una presència inquietant els atrau cap a un quart fosc on quelcom macabre succeirà.

 

El invernadero, a Vimeo

 

 

EL LADRÓN DE CARAS
Jaime Maestro, 11’50’’, 2013. Animació. +12

 

Una misteriosa xica ha sigut atacada cruelment per un poderós i esquiu enemic. El detectiu Paul F. Gimbal decideix ajudar-la i duu a terme una fosca recerca per a intentar vèncer el perillós lladre que vol destruir-ho tot.




El ladrón de caras, a Vimeo

 

VOLUNTARIO
Javier Marco, 03’52’’, 2014. Ficció. +7

 

Jaime vol viure a Hollywood. Els seus pares volen que vaja una mica més lluny.

Voluntario, a Vimeo


 

Pel·lícules restaurades

PASIONARIA
Joan Maria Codina. 1915


Per a establir un diàleg amb el Dia Internacional de la Dansa, la Filmoteca proposa per al canal #quedatacasa Pasionaria (Joan Maria Codina, 1915), protagonitzada per la ballarina i actriu Carmen Tórtola Valencia. Es tracta d'una rara joia cinematogràfica, car l'artista només es va posar enfront les càmeres en una altra ocasió per a interpretar Pacto de lágrimas. A Pasionaria, Tórtola encarna una ballarina que triomfa als escenaris malgrat les adverses circumstàncies de la seua vida personal. La còpia recuperada per la Filmoteca Valenciana està incompleta, però encara podem apreciar el talent com actriu i l'originalitat i inspiració de les creacions dancístiques d'aquesta pionera.




Pasionaria, a Vimeo


 

ARTS PLÀSTIQUES

Museu de Belles Arts de Castelló

 
Sota una nova mirada, l'Institut Valencià de Cultura presenta una exposició que se centra en les dones en l'art, amb la finalitat de difondre i facilitar el coneixement del patrimoni cultural custodiat al Museu de Belles Arts de Castelló. 

La present mostra busca promoure la relectura i reinterpretació de la col·lecció del centre gràcies a la integració d'iniciatives que contribuïsquen a establir noves lectures contemporànies sense l'influx patriarcal.
Es tracta d'una mostra on es pretén treballar des de la reflexió per a accionar la inclusió i igualtat en l'àmbit museístic. I per a això ofereix una revisió de la figura femenina, amb l’objectiu d'abordar l'anàlisi de la col·lecció amb una finalitat social i pedagògica marcada pels estudis de gènere.

 
 

Irene Gras sobre Hstòries, mirades, dones. Visions de la difèrencia a Vimeo

Històries, mirades, dones. Visions de la diferència. Catàleg de l'exposició