La Filmoteca Valenciana presenta una retrospectiva integral sobre Yasujiro Ozu

• El cicle es podrà vore des de principis de la tardor fins al mes de febrer de 2025
• S’inicia el dimarts 8 d’octubre, a les 20 hores, amb Días de juventud (1929), que serà presentada per la tècnica de La Filmoteca Valenciana, Nuria Castellote

La Filmoteca Valenciana ha programat una retrospectiva completa de l’obra conservada del director japonés Yasujiro Ozu (1903-1963), un dels cineastes essencials de la història del cinema. El cicle ‘Yasujiro Ozu: Depurar la forma, capturar la vida’ es podrà vore des de principis de la tardor fins al mes de febrer de 2025.  

El cicle s’inicia el dimarts 8 d’octubre, a les 20 hores, amb Días de juventud (1929), primer llargmetratge filmat per Ozu quan tenia només 25 anys i la primera de les seues pel·lícules que es conserva. Es tracta d’una comèdia lleugera repleta de gags sobre dos mals estudiants universitaris de Tòquio que s’enamoren de la mateixa dona.

Tant la pel·lícula com el cicle seran presentats per Núria Castellote, tècnica de Programació de la Filmoteca Valenciana. A més, la projecció inclourà música en directe a càrrec del pianista Arcadi Valiente, que acompanyarà també altres sessions del cicle.

Un mestre del cinema del segle XX

Poc conegut pel gran públic, Yasujiro Ozu (1903-1963) és considerat un mestre per molts cineastes de generacions posteriors. “Si hi haguera alguna cosa com el tresor sagrat del cinema, per a mi seria l’obra del director japonés Yasujiro Ozu”, va afirmar el director alemany Wim Wenders, que li va retre homenatge en Tokio-ga i, més recentment, en Perfect Days.

La seua influència arriba fins a la nova fornada de cineastes espanyoles. Carla Simón, directora d’Estiu 1993 i Alcarràs, ha dit sobre el director: “Pel meu interés en la família i en la infància, Ozu és un cineasta que m’ha acompanyat des de fa molt”.

La cineasta Celia Rico, directora de Viaje al cuarto de una madre i Los pequeños amores posa el focus en la depuració de la posada en escena del japonés: “Amb els mínims mitjans possibles i amb el·lipsis, Ozu aconseguix arribar al verdader nucli de les coses; el seu cinema ha sigut una brúixola per a no perdre’m.”

Pocs cineastes en la història del cinema han aconseguit capturar la naturalesa humana i les emocions que mouen les persones d’una manera tan constant, tan subtil i delicada com Yasujiro Ozu. Eixe era l’únic objectiu del seu cinema. “El que vull plasmar és la humanitat, eixa calor humana que em commou”, afirmava.

En bona part de la seua obra, Ozu va filmar variacions dels mateixos temes: les relacions entre pares i fills, el xoc entre tradició i modernitat, la melancolia pel pas del temps, la poètica del quotidià.

A esta constància temàtica se suma un estil absolutament recognoscible i la presència recurrent d’alguns intèrprets com Chishu Ryu, Setsuko Hara, Kinuyo Tanaka, Haruko Sugimura i Kuniko Miyake. Tot això convertix l’obra del cineasta japonés en una de les més coherents de la història del cinema.

Estructurada en orde cronològic, la retrospectiva organitzada per La Filmoteca Valenciana oferix l’oportunitat de conéixer més a fons la filmografia del cineasta japonés i apreciar l’evolució del seu estil. A més d’obres mestres com Primavera tardía (1949) o Cuentos de Tokio (1953), es podran vore els primers passos d’Ozu en el cinema mut, una etapa que en el seu cas es va estendre fins a 1935.

En les pel·lícules programades en octubre, sobretot les anteriors a Una mujer de Tokio (1933), els espectadors de la Filmoteca descobriran un Ozu desconegut, allunyat encara de l’estil personal que desenrotllaria en les dècades següents, amb els seus plans fixos, les seues preses de coixí (pillow shots), la càmera a l’altura del tatami o la transgressió del ràcord de mirada.

En esta primera etapa, és interessant apreciar la seua faceta més còmica en Días de juventud (1929) o He suspendido pero... (1930), inscrites en un gènere molt habitual al cinema mut japonés: la comèdia d’estudiants.

Caminad con optimismo (1930), La mujer de esa noche (1930) o Una mujer fuera de la ley (1933), per la seua part, evidencien les influències del cinema de gàngsters de Hollywood en els inicis del qual es va conéixer durant molt de temps, ignorant la universalitat de la seua mirada, com ‘el més japonés dels cineastes japonesos’.

La programació continuarà en novembre amb ¿Dónde están los sueños de juventud? (1932), Historia de una hierba errante, (1934), Debe amarse a la madre (1934), Un albergue en Tokio (1935), El hijo único (1936), ¿Qué ha olvidado la señora? (1937), Hermanos y hermanas de la familia Toda (1941) i Había un padre (1942).