04 de febrer de 2019
L’IVC presenta a la Filmoteca una retrospectiva completa de Stanley Kubrick
El cicle 'Tot Kubrick' podrà veure's del 5 de febrer al 30 d'abril
Entre les pel·lícules previstes al febrer figuren ‘Senderos de gloria’ i ‘Espartaco’
La Filmoteca presenta una retrospectiva completa del cineasta nord-americà Stanley Kubrick, després de la culminació de l'extens cicle dedicat a Ingmar Bergman. Del 5 de febrer al 30 d'abril, el cicle 'Tot Kubrick' ofereix la filmografia integral el cineasta nord-americà, des dels seus inicis professionals a principis de la dècada dels cinquanta.
La retrospectiva s'inicia el dimarts 5 de febrer, a les 18 hores, amb la projecció d'un programa compost per les seues quatre primeres pel·lícules: els curtmetratges documentals 'Day of the Fight' (1951), 'Flying Padre (1951) i The Seafers (1952), a més del mediometraje bèl·lica 'Miedo y deseo' (1953), que ha estat oblidat durant molts anys.
Considerat com un dels cineastes més influents del segle XX, Stanley Kubrick (1928-1999) destaca tant per la seua precisió tècnica com per la gran estilització de les seues pel·lícules i el seu marcat simbolisme. Des de les seues primeres pel·lícules, demostra ser un director inclassificable, diferent als altres, fins i tot en pel·lícules de cinema negre com 'El beso del asesino' (1955) o 'Atraco Perfecto' (1956), considerada ja com un clàssic.
Kubrick es consagra com a director de cinema amb ‘Senderos de gloria' (1957), una producció del gènere bèl·lic que paradoxalment era un dur manifest contra la guerra. Ambientada en la Primera Guerra Mundial, la pel·lícula va ser prohibida a França per considerar-se un insult a l'exercit gal i no es va estrenar al nostre país fins a 1986.
El director nord-americà aconsegueix la fama amb ‘Espartaco’ (1960), la seua primera producció d'alt pressupost, amb la qual obté quatre Óscars pel seu gran mestratge tècnic i l'espectacularitat de les escenes de lluita. Malgrat tractar-se d'una pel·lícula històrica sobre la revoltes d'esclaus a l'antiga Roma, ‘Espartaco’ conté una combinació de política i ambigüitat sexual que va ser motiu d'escàndol en la seua època.
Les pel·lícules del cicle que podran veure's durant el mes de febrer es tanca amb 'Teléfono rojo. ¿Volamos hacia Moscú?' (1963), una sinistra comèdia d'humor negre sobre la Guerra Freda i l'amenaça nuclear, protagonitzada per Peter Sellers, que interpreta tres papers.
A partir de març podran veure's a la Filmoteca pel·lícules tan significades en la història del cinema com 'Lolita' (1962), '2001: Una odisea del espacio' (1968), La naranja mecánica' (1971), 'Barry Lyndon' (1975), 'El resplandor' (1980), 'La chaqueta metálica (1987) i 'Eyes Wide Shut' (1999), a més d’'A.I. Inteligencia Artificial', una pel·lícula de Steven Spielberg sobre un projecte de Kubrick.
Kubrick, un mestre del cinema
Sobre la seua importància en la història del cinema, Martin Scorsese va assenyalar que “Stanley Kubrick va ser un dels pocs mestres moderns que hem tingut i he vist i estudiat les seues pel·lícules en repetides ocasions al llarg dels anys. Era únic, en el sentit que en cada nova pel·lícula redefinia el mitjà i les seues possibilitats. Però era més que un innovador de les tècniques”.
Sobre Kubrick, Scorsese també va dir: “Com tots els visionaris, deia la veritat. I no importa el còmodes que creguem sentir-nos amb la veritat; quan estem obligats a mirar-la de front, sempre causa un profund xoc”.
La retrospectiva s'inicia el dimarts 5 de febrer, a les 18 hores, amb la projecció d'un programa compost per les seues quatre primeres pel·lícules: els curtmetratges documentals 'Day of the Fight' (1951), 'Flying Padre (1951) i The Seafers (1952), a més del mediometraje bèl·lica 'Miedo y deseo' (1953), que ha estat oblidat durant molts anys.
Considerat com un dels cineastes més influents del segle XX, Stanley Kubrick (1928-1999) destaca tant per la seua precisió tècnica com per la gran estilització de les seues pel·lícules i el seu marcat simbolisme. Des de les seues primeres pel·lícules, demostra ser un director inclassificable, diferent als altres, fins i tot en pel·lícules de cinema negre com 'El beso del asesino' (1955) o 'Atraco Perfecto' (1956), considerada ja com un clàssic.
Kubrick es consagra com a director de cinema amb ‘Senderos de gloria' (1957), una producció del gènere bèl·lic que paradoxalment era un dur manifest contra la guerra. Ambientada en la Primera Guerra Mundial, la pel·lícula va ser prohibida a França per considerar-se un insult a l'exercit gal i no es va estrenar al nostre país fins a 1986.
El director nord-americà aconsegueix la fama amb ‘Espartaco’ (1960), la seua primera producció d'alt pressupost, amb la qual obté quatre Óscars pel seu gran mestratge tècnic i l'espectacularitat de les escenes de lluita. Malgrat tractar-se d'una pel·lícula històrica sobre la revoltes d'esclaus a l'antiga Roma, ‘Espartaco’ conté una combinació de política i ambigüitat sexual que va ser motiu d'escàndol en la seua època.
Les pel·lícules del cicle que podran veure's durant el mes de febrer es tanca amb 'Teléfono rojo. ¿Volamos hacia Moscú?' (1963), una sinistra comèdia d'humor negre sobre la Guerra Freda i l'amenaça nuclear, protagonitzada per Peter Sellers, que interpreta tres papers.
A partir de març podran veure's a la Filmoteca pel·lícules tan significades en la història del cinema com 'Lolita' (1962), '2001: Una odisea del espacio' (1968), La naranja mecánica' (1971), 'Barry Lyndon' (1975), 'El resplandor' (1980), 'La chaqueta metálica (1987) i 'Eyes Wide Shut' (1999), a més d’'A.I. Inteligencia Artificial', una pel·lícula de Steven Spielberg sobre un projecte de Kubrick.
Kubrick, un mestre del cinema
Sobre la seua importància en la història del cinema, Martin Scorsese va assenyalar que “Stanley Kubrick va ser un dels pocs mestres moderns que hem tingut i he vist i estudiat les seues pel·lícules en repetides ocasions al llarg dels anys. Era únic, en el sentit que en cada nova pel·lícula redefinia el mitjà i les seues possibilitats. Però era més que un innovador de les tècniques”.
Sobre Kubrick, Scorsese també va dir: “Com tots els visionaris, deia la veritat. I no importa el còmodes que creguem sentir-nos amb la veritat; quan estem obligats a mirar-la de front, sempre causa un profund xoc”.
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València