L’IVC reprén el cicle ‘Cap a una altra història del cinema europeu’

L’IVC reprén el cicle ‘Cap a una altra història del cinema europeu’ a La Filmoteca de València amb ‘Tri’ d’Aleksandar Petrović

• La segona edició del cicle està organitzada per l’Institut Valencià de Cultura en col·laboració amb el Festival de Cinema Europeu de Sevilla
• S’inicia el dimarts 3 de gener, a les 20 hores, amb la projecció de ‘Tri’ (1965) d’Aleksandar Petrović

 
València (02.01.23). Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, programa en La Filmoteca de València la segona edició del cicle ‘Cap a una altra història del cinema europeu’, que podrà veure’s del 3 de gener al 9 de febrer de 2023.
 
El cicle està organitzat en col·laboració amb el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, que en 2021 va inaugurar la secció ‘Cap a una altra història del cinema europeu’. El propòsit d’aquesta secció és projectar pel·lícules europees de grans mestres que han sigut considerades menors i clàssics de cineastes fonamentals que, pel context en què es van fer o per la seua condició visionària, no van obtindre en el seu moment el reconeixement merescut.
 
D’aquesta manera, ‘Cap a una altra història del cinema europeu’ es planteja com un fòrum de reflexió cinematogràfica i redescobriment de títols oblidats, que presta atenció significativa a obres pioneres del feminisme, la consciència de classe i els nous cines que des dels anys seixanta van agitar el panorama audiovisual.
 
Aquesta iniciativa seria impossible sense la col·laboració d’una sèrie de filmoteques i arxius de tota Europa, que juguen un paper essencial a l’hora de preservar i difondre el llegat cinematogràfic del continent. En aquesta edició figuren Filmoteca Espanyola, National Institute Film Hungary, Greek Film Archive, Friedrich Wilhelm Murnau Foundation i EyeFilm Museum d’Amsterdam.
 
 
Sis pel·lícules al gener
 
El cicle s’inicia en La Filmoteca de València el dimarts 3 de gener de 2023, a les 20 hores, amb la projecció de ‘Tri’ (1965) d’Aleksandar Petrović. La pel·lícula podrà tornar a veure’s el dimecres 11 de gener, a les 18 hores.
 
Nominada a l’Oscar a millor pel·lícula estrangera en 1966, ‘Tri’ és una producció històrica de l’antiga Iugoslàvia que ofereix una mirada crítica i sense exaltacions patriòtiques de la Segona Guerra Mundial.
 
La pel·lícula se centra en l’antiheroi Milos Bojanic en tres moments diferents: abans, durant i després de la contesa. Abans, en el caos i la mesquinesa de la massa fugint davant dels primers atacs. Durant, com a partisà escapant de les tropes alemanyes. I després, com a oficial en un campament de presoners de guerra.
 
Aleksandar Petrović és un nom fonamental de la denominada Onada Negra iugoslava, junt amb noms com Dušan Makavejev o Želimir Žilnik.
 
El dijous 5 de gener, a les 18 hores, i el diumenge 8 de gener, a les 20.15 hores, La Filmoteca projecta ‘La Habanera’ (1937), l’última pel·lícula rodada per Douglas Sirk a Alemanya abans d’exiliar-se als Estats Units i de convertir-se en el gran mestre del melodrama hollywoodià.
 
Rodada a Tenerife, però ambientada en Puerto Rico, ‘La Habanera’ està protagonitzada per dues sueques: la impulsiva Astrée i la seua tia Ana, que estan de vacances al Carib. Astrée s’enamora del ric senyor Pedro de Ávila i planta la seua tia en el vaixell de tornada. Deu anys més tard, amb un fill i farta del seu marit i del seu entorn social, se li presenta l’oportunitat de tornar a Suècia.
 
El dimarts 10 de gener, a les 18 hores, i el diumenge 15 de gener, a les 20 hores, La Filmoteca projecta ‘The Ear’ (1970), de Karel Kachyna, sobre un oficial comunista i la seua dona alcohòlica que comencen a pensar que estan sent vigilats pel partit. Prohibida pel govern txecoslovac, només va poder ser estrenada després de la caiguda del Teló d’Acer. Va formar part de la Secció Oficial de Canes en 1990, com a inusitat acte de reparació històrica d’aquesta obra essencial de la Nova Onada txeca.
 
El dijous 12 de gener, a les 20.30 hores, i el divendres 27 de gener, a les 18 hores, es projecta ‘Mistletoes’ (1978), dirigida per l’hongaresa Judit Ember. Restaurada per l’Institut Nacional de Cine d’Hongria, la pel·lícula ofereix un retrat de tres generacions de dones gitanes que s’interpreten a si mateixes. ‘Mistletoes’ parteix de la història de Nora, protagonista de l’anterior documental d’Ember, ‘Case Study’ (1976). Nora és una mare fadrina amb dos xiquets que va intentar suïcidar-se saltant des d’un quart pis.
 
A més del seu escàs reconeixement, Judit Ember té el dubtós honor de ser la cineasta més censurada de la història del cinema hongarés. Directora, periodista i historiadora, va retratar amb empatia els més vulnerables i va ser pionera a l’hora de combinar documental i ficció.
 
El divendres 20 de gener, a les 18 hores, i el diumenge 22 de gener, a les 20 hores, La Filmoteca projecta ‘The Long Farewell’(1971) de Kira Muratova. La pel·lícula és un drama sobre una mare fadrina que no pot comprendre ni acceptar que el seu fill, al qual va criar amb molta cura, no vulga viure més amb ella en arribar a l’adolescència.
 
Acabada en 1971, però no estrenada fins a la Perestroika en 1987, la quarta pel·lícula de la cineasta moldava Kira Muratova va ser prohibida perquè la seua llibertat estètica i l’experimentació formal del film no encaixaven amb l’estètica del realisme socialista i no va agradar al règim soviètic.
 
El dissabte 28 de gener, a les 20 hores, i el diumenge 29 de gener, a les 18 hores, La Filmoteca projecta ‘Lumière’ (1976), dirigida per l’actriu francesa Jeanne Moreau. A més de ser una de les grans intèrprets del cinema europeu del segle XX, Jeanne Moreau també va dirigir tres pel·lícules fins ara difícils de veure, però accessibles des de 2022 gràcies a les restauracions del Fonds Jeanne Moreau i Carlotta Films.
 
La primera, protagonitzada per la mateixa actriu, és ‘Lumière’, un exercici d’autoreferència en el qual quatre actrius, en diferents moments de les seues vides i carreres, comparteixen confessions sobre l’amor, el treball, la fama i el cinema durant unes vacances a la Provença. ‘Lumière’ és una penetrant visió sobre el que significa ser dona, en particular en el món del cinema, amb actuacions de Lucía Bosé, Keith Carradine i Bruno Ganz, entre altres, i música d’Astor Piazzolla.
 
El cicle prosseguirà al febrer amb les projeccions de ‘Face to Face’ (1966), del cineasta grec Robert Manthoulis, i ‘A Woman Like Eve’ (1979), de l’holandesa Nouchka van Brakel.
 
Sàtira feroç dels nous rics grecs i de la bambolla urbanística d’Atenes en els anys seixanta, ‘Face to Face’ és una obra capital de la Nova Onada grega. Va ser ràpidament censurada després del colp d’estat de 1967 que va desembocar en una dictadura militar. En la presentació de la pel·lícula en el Festival de Canes, Manthoulis va fer declaracions en contra de la junta militar que després el van obligar a exiliar-se a França.
 
Conta la història d’una parella rica que contracta un professor d’anglés pobre i tímid per a la seua filla, que es casarà amb un empresari britànic. Professor i alumna s’enamoren en una situació marcada per l’estigma de classe que conduirà a un explosiu desenllaç.
 
‘A Woman Like Eve’ és un clàssic de culte del cine LGTBI i un film pioner en la seua manera de narrar l’amor entre dues dones: Eva (Monique van de Ven) és una dona casada amb dos fills. Durant unes vacances a França coneix Liliana (Maria Schneider), que viu en una comuna hippie. Ambdues s’enamoren, i Eva haurà d’enfrontar la lluita contra l’estigma social i per la custòdia dels seus fills.
 
Després de la seua difícil experiència en ‘L’últim tango a París’, Maria Schneider va voler participar en aquesta pel·lícula perquè es va sentir atreta per la història i pel seu equip femení. Nouchka van Brakel va ser la primera dona a entrar en l’Acadèmia del Cinema holandesa. Llavors va haver de lluitar contra els prejudicis dels crítics que van qualificar ‘A Woman Like Eve’ de pamflet feminista.