Presentació del cicle sobre Masaki Kobayashi

Cultura de la Generalitat presenta en la Filmoteca de València un cicle sobre Masaki Kobayashi

• El cicle s’inicia el dissabte 7 de gener, a les 20 hores, amb la projecció del clàssic de cinema samurai ‘Harakiri’ (1962)
• La mostra està organitzada per l’Institut Valencià de Cultura en col·laboració amb la Fundació Japó                                                                                                                                                                          

València (05.01.23). Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, inicia en la Filmoteca de València un cicle sobre Masaki Kobayashi. Conformat per set pel·lícules fonamentals en la filmografia d’un dels grans mestres del cinema japonés, el cicle està organitzat en col·laboració amb la Fundació Japó i podrà veure’s fins al 31 de gener.  
 
Masaki Kobayashi (1916-1996) va començar la seua carrera en el cinema com a ajudant de direcció sota les ordres de Keisuke Kinoshita, fins que en 1952 va dirigir la seua primera pel·lícula per a l’estudi Shochiku. En la seua llarga carrera va dirigir vint-i-dos llargmetratges de gèneres molt diversos i en els quals va mostrar la seua mirada humanista i pacifista.
 
En el cicle de la Filmoteca es podran veure dues obres mestres del cinema de samurais: ‘Harakiri’ i ‘Rebelión’, però també ‘El más allá’, que s’inscriu en el gènere fantàstic, o el drama criminal ‘La posada del mal’. Però, sens dubte, l’obra magna de Masaki Kobayashi és la monumental trilogia ‘La condición humana’, un al·legat antibel·licista basat en la novel·la de Jumpei Gomikawa.
 
El cicle s’inicia el dissabte 7 de gener, a les 20 hores, amb la projecció d’‘Harakiri’ (1962), un dels grans clàssics del gènere de samurais amb el qual Kobayashi va obtindre el premi especial del jurat en el Festival de Cannes. La pel·lícula podrà tornar a veure’s el dijous 12 de gener, a les 18 hores.
 
Després de la guerra civil, molts samurais no poden suportar el deshonor i l’agonia de la pobresa. El veterà Hanshiro Tsugumo és un d’ells. Amb la intenció d’acabar els seus dies amb honor, demana permís per a practicar-se l’harakiri, cerimònia durant la qual es llevarà la vida obrint-se l’estómac al mateix temps que un altre samurai el decapitarà. Mentre espera, conta la història que l’ha portat a prendre una decisió tan tràgica.
 
El divendres 13 de gener, a les 20 hores, i el dimarts 17 de gener, a les 18 hores, la Filmoteca projecta ‘La condición humana I: No hay amor más grande’ (1959), primera part de la trilogia basada en la novel·la de Gomikawa que es va convertir en la pel·lícula antibèl·lica japonesa més important després de la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula va resultar guanyadora de dos premis en el Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1960.
 
Durant la Segona Guerra Mundial, el pacifista Kaji tracta de deslliurar-se del servei militar acceptant un treball com a supervisor laboral en les mines de la Manxúria ocupada. Es dedica a millorar les pèssimes condicions de vida dels presoners, però els seus esforços són menyspreats pel cap del camp de concentració.
 
El dissabte 14 de gener, a les 20 hores, i el dimecres 18 de gener, a les 18 hores, es projecta ‘La condición humana II: El camino a la eternidad’ (1959). En la segona part de la trilogia, Kobayashi retrata la brutalitat del combat, on la mort i la desesperació són capaces d’entelar qualsevol esperança: forçat a unir-se a l’exèrcit japonés durant la contesa, Kaji és enviat amb la seua unitat al camp de batalla, del qual molts dels seus companys mai tornaran.
 
El dijous 19 de gener, a les 18 hores, i el divendres 27 de gener, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘La condición humana III: La plegaria del soldado’ (1961). L’entrega final de la trilogia va ser valorada per la crítica com la millor pel·lícula de la saga que, amb nou hores de duració, és considerada globalment una obra mestra del cinema japonés.
 
El sagnant combat entre la unitat soviètica i l’exèrcit japonés resulta tan devastador que aquest últim és pràcticament aniquilat. Entre els pocs supervivents es troben Kaji i els seus dos companys. Junts inicien un ardu viatge de retorn a casa.
 
El divendres 20 de gener, a les 20 hores, i el dimarts 24 de gener, a les 18 hores, la Filmoteca projecta ‘El más allá’ (1962). Masaki Kobayashi adaptava en la seua primera pel·lícula en color quatre històries de terror a partir dels relats tradicionals japonesos que l’escriptor Lafcadio Hearn va recopilar en l’obra ‘Kwaidan’ (1903).
 
En aquestes històries es difumina la línia que separa els vius dels morts, celebrant el que és sobrenatural en el folklore japonés. La seua senzillesa i bellesa envolten la pel·lícula d’un halo esgarrifós que l’ha convertida en un clàssic i en una de les grans inspiracions per al gènere fantàstic. 
 
La pel·lícula va guanyar el premi especial del jurat en el Festival de Cinema de Cannes de 1965 i va obtindre una nominació a l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera.
 
El dissabte 21 de gener, a les 18 hores, i el dijous 26 de gener, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘Rebelión’ (1967), protagonitzada per Toshiro Mifune.  Masaki Kobayashi torna a retratar la resposta d’un individu davant d’una injustícia en aquest clàssic del cinema samurai, com ja va fer en ‘Harakiri’.
 
Un samurai veterà es veu obligat a acceptar que el seu fill Yogoro es case amb una de les concubines del seu senyor. Per a la seua sorpresa, el seu fill i la seua nova esposa troben l’amor en el seu matrimoni. No obstant això, la pau dura poc en la família i de nou les ordres dels caps del clan s’interposen als seus desitjos.
 
El dimecres 25 de gener, a les 18 hores, i el dimarts 31 de gener, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘La posada del mal’ (1971). Basada en una novel·la de Shugoro Yamamoto, a qui també va adaptar al cinema Akira Kurosawa, la pel·lícula va ser reconeguda per la crítica i va resultar guanyadora de diversos premis tant dins com fora del Japó.
 
L’Illa és un tros de terra envoltada de fossats, amb un únic tauló que la connecta amb l’extrem sud d’Edo. Allí està la taverna Anraku-tei. Els seus clients, com tots els habitants de l’illa, són delinqüents i persones marginades. Un dia apareix en la taverna un jove per a rescatar la seua estimada, que va ser venuda pel seu pare a un bordell.