Sir Mark Elder, assumix el desafiament artístic més gran al qual puguen enfrontar-se una orquestra i el seu director: la simfonia 6 de Mahler, fins a la data inèdita en Les Arts. La seua complexitat i enormes dimensions exigixen una batuta coneixedora de l’univers mahlerià i una gran orquestra que atresore un bagatge considerable en el corpus del compositor austríac, com és el cas del mestre britànic i de l’OCV. Esta travessia simfònica de Mahler, anomenada “tràgica”, no conclou amb un esperit triomfal o esperançador com altres de les seues obres. És la més “personal i profètica” del compositor. Passatges que evoquen moments de felicitat familiar al costat de la seua esposa Alma i la seua primera filla o la tendresa del camp després del ressò de les esquelles desemboquen en un final desesperadament dramàtic, descrit per dos violents cops de martell a tall de premonició dels tràgics esdeveniments futurs que tant havien d’afectar emocionalment al compositor.