Grup Illana

Grup Illana

Sílvia Vázquez, soprano

Sílvia Vázquez, soprano

Carlos Alpellániz, piano

Carlos Alpellániz, piano

.

.

14 de maig de 2021 · Auditori i Palau de Congressos de Castelló

ENSEMS

GRUP ILLANA

SALA SIMFÒNICA

Horaris: Divendres: 19.30 h

Preus: 6€

Pertanyents al cicle Nou cançons per a la intimitat, amb text valencià del poeta Xavier Casp, escrit per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, que se succeeixen en diferents combinacions vocals i instrumentals, les tres cançons que avui s'ofereixen, que corresponen a la combinació de soprano, flauta i piano, van ser estrenades primerament a l'Aula de Música del Ateneo de Madrid, en concerts Última Obra el 1966 i, posteriorment, es va realitzar l'estrena del cicle complet al Conservatori Superior de Música de València en 1970.

L'equilibri poètic i la identificació d'estil de l'obra de X. Casp D'amar-te, amor va induir a Francisco Llácer Pla a escriure aquest cicle amb la convicció que això garantia la cohesió musical. Amb la major economia possible de mitjans, s'intenta, amb intenció neoexpressionista, realçar l'efusió poètica dels diferents textos, valent-se de les diverses atmosferes que ofereixen les combinacions tímbriques seleccionades. La tècnica d'escriptura està basada en l'atonalitat per neutralització intervàlica i la forma és de lied continu, atorgant a cada frase de text diferent material sonor.

L'obra d'Esther Pérez, Principio de asociación (estrena absoluta), està basada en dos textos diferents. D'una banda, un petit fragment de Bodas de sangre de Lorca ens proporciona material per a la veu, al temps que li imprimeix un caràcter o estat anímic al total de la peça. D'altra banda, prenem una idea que Anne Carson expressa en el seu poema “Ese estado de flujo” (a La belleza del marido): ella parla del principi d'associació, o la manera capritxosa i subjectiva en la qual associem continguts i conceptes quan pensem les coses a través de la memòria. Així, amb aquesta manera de procedir, es van filant les diferents parts i elements de l'obra, generant un dramatisme que desemboca, cap al final, en un punt culminant que deixarà rere seu un ressò que pretén retornar-nos certa calma reconduint-nos a un hipotètic punt de partida.

Sextet Op. 65 de César Cano (estrena absoluta), és segons l'autor una composició per a flauta, oboè, clarinet, trompa, fagot i piano, escrita a petició del Grupo Illana, formació cambrística centrada en aquesta plantilla i desitjosa d'ampliar el repertori escrit per sextet. L'obra està organitzada en quatre moviments que comparteixen el mateix material melòdic i harmònic, incrementant així la seua unitat estructural i temática. El primer moviment, titulat Chapter I (capítol I), és predominantment rítmic i contrapuntístic, amb passatges amplis de complexes textures on es mostren clarament les habilitats instrumentals dels sis intèrprets. El Chapter II (Capítol II) és la secció més lenta i contemplativa, on els trinats tenen un paper destacat, creant agregats que van a poc a poc transformant-se. El tercer capítol, Chapter III, de pols ternari i caràcter de scherzo, comença amb un sol de flauta. Després entra l'oboè formant un duo, que es convertirà en trio amb l'aparició del clarinet. La flauta calla i el duo restant es torna a convertir en trio amb el fagot, que ens introduirà en un extens duo de trompa i piano. Apareixen en aquest passatge de duos i trios alguns multifònics en els instruments de vent fusta, que formen part de l'entramat contrapuntístic. A la secció central trobem un destacat sol de piano que ens condueix al tutti amb el que més endavant es tancarà aquest moviment. El quart i últim, Chapter IV (capítol IV), és el més ràpid y conté diversos moviments perpetus que contrasten amb passatges més lents i de diferent caràcter. Comença amb la trompa repetint veloçment en staccato una nota, recordant-nos l'enigmàtic inici del Chapter I. S'alternen durant el moviment el pols binari i ternari, finalitzant la composició amb un tutti rítmic i puixant que mostra, com en molts altres fragments de l'obra, un exigent desplegament instrumental. Sextet Op. 65 és un encàrrec de l'Institut Valencià de la Música. Està dedicat a el grup Illana.

Existeix en Chuang Tzu y la mariposa, ​​d'Enrique Sanz-Burguete un intent de creació de diverses percepcions del temps musical. L'autor sempre ha buscat una forma musical i psicològica que comporte diversos nivells de percepció que es "recorden" i "s'entrellacen" entre si, però, en aquest cas, el seu interès se centra en el component temporal de la música. Borges va reflexionar molt sobre el temps i va intentar realitzar una demolició de les diferents visions filosòfiques del mateixa. Al llarg de la seua Nueva refutación del tiempo, Borges reelabora la seua argumentació de diverses maneres. El compositor destaca una d'elles: parla de Chuang Tzu. Es refereix al cèlebre somni de Chuang Tzu, en el qual Chuang va somiar que era una papallona, ​​i al despertar no sabia si era Chuang Tzu que havia somiat que era una papallona, ​​o si era una papallona que estava somiant que era Chuang Tzu... d'aquesta manera, i atenent-se a la doctrina idealista de Berkeley, d'acord amb la qual esse es percibi, resulta evident, dirà Borges, que mentre Chuang Tzu somiava, per a ell únicament els estats mentals constitutius de la son eren reals, i igualment, pensa que resulta arbitrari fixar el somni en una determinada cronologia.
Després per Borges, les cronologies, el temps, no són més que una construcció de l'home, en última instància una ficció. Somnis a part, l'obra està construïda amb set patterns temporals, petites seccions musicals que comporten cadascuna, una figuració i/o gest musical, que alteren la cronologia narrativa de la peça i li confereixen un cert caràcter recursiu de autoengendrament. En el primer d'ells es fa un petit homenatge a Manuel de Falla, amb una figuració que evoca el primer temps de Noches en los jardines de España, i en el segon l'homenatge és a Grisey i al seu Vortex Temporum, obra que inicia un cert camí, transitat ja per alguns compositors, i al qual l'autor ha volgut sumar-se. Els patrons van escurçant, segons les lleis de la percepció, com si volgueren atrapar o arribar a l'instant borgià. Després de l'epíleg, es finalitza amb el so eòlic, metàfora d'eternitat o refutació del temps(?) I amb un bategar de cor perplex. La partitura forma part d'un cicle de dues obres homònimes, que poden interpretar-se en el seu conjunt o per separat. Va ser encarregada per l'Institut Valencià de la Música i està dedicada a l'ensemble Illana destinatari de la mateixa.

PROGRAMA

Nou cançons per a la intimitat (1966) Francisco Llácer Pla (1918-2002) 10’
Jo sabia
Deixa'm estar amb tu
Sí, vull fer-me a la mar

Principio de asociación (2021) Esther Pérez (1990) 9’  (estrena absoluta)

Sextet op.65 (2006) César Cano (1960) 23’ (estrena absoluta)
1. “Chapter I”
2. “Chapter II”
3. “Chapter III”
4. “Chapter IV”

Chuang Tzu y la mariposa (2008) Enrique Sanz-Burguete (1957) 8’30” (estrena a la Comunitat Valenciana)

INTÈRPRETS Vicent Gelós, flauta / Javier Barambio, oboé / Joan Esteve, clarinet / Pau Moltó, trompa / Tono Ruano, fagot / Carlos Apellániz, piano / Silvia Vázquez, soprano

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

IVC

Tel. 962 936 621
ivc@ivc.gva.es

Nota legal

Area personal

Contacte express





Accepte les condicions i la política de privacitat

Subscripció al newsletter






Accepte les condicions i la política de privacitat
Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info