Cant de la sibil·la

El Cant de la Sibil·la, com a preludi al Nadal, s'interpreta cada any en la Catedral de València, que acull aquest cant profètic, un drama paralitúrgic que fins al segle XVI s'escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la Península, sobretot en l'Antiga Corona d'Aragó. Després del Concili de Trento la seua interpretació va desaparèixer i avui només es manté a Mallorca i a L'Alguer (Sardenya). De les moltes versions que es conserven, es restaura ací la versió valenciana, influenciada per la tradició toledana i mallorquina, declarada en 2010 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. 

El Cant de la Sibil·la és una de les representacions més significatives al voltant del naixement de Crist que es coneixen, implantada per Jaume I d'Aragó després de la conquesta de València. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la Sibil·la Eritrea era l'encarregada d'anunciar el dia del Judici Final i l'arribada de Jesucrist al món. Encara que la Sibil·la és la figura per excel·lència de l'oracle grec, el cristianisme es va apropiar d'ella per a atemorir a la població amb els seus presagis sobre l'Apocalipsi.