IVC > Programació > LA DISPERSIONE. TEMPESTA GRAN, JOSÉ DE NEBRA I L'ESCENA DEL SEU TEMPS
(C)Miguel Lorenzo-Les Arts
11 de desembre de 2024 · Sala Simfònica · Auditori i Palau de Congressos de Castelló
Abonament_clàssica 5
LA DISPERSIONE. TEMPESTA GRAN, JOSÉ DE NEBRA I L'ESCENA DEL SEU TEMPS
Amb la col·laboració de de la Societat Filharmònica de Castelló
Horaris: Dimecres: 19.30 h
Preus: 16 € · 10 € · 6 €
El terme tempesta és definit pel diccionari en una de les seues accepcions com a "pertorbació dels ànims". Això és precisament el que perseguix la música del Barroc ja des de Monteverdi quan en el pròleg del seu huité llibre de madrigals indica que "commoure és la finalitat que ha de tindre la bona música". I entre els distints gèneres, la música escènica s'hi presta de manera especial.
Una de les figures més destacades en l'àmbit peninsular és José de Nebra, qui es trasllada a Madrid i es dedica plenament i amb gran èxit a este gènere entre 1723 i 1751, i agafa el testimoni d'Antonio Literes qui havia recollit grans triomfs, per exem`ple amb la sarsuela Acis y Galatea.
Altres compositors contribuixen d'una forma o una altra al desenvolupament de la música escència i de la mateixa manera s'instal·len a Madrid Galán, Durán o, dècades més tard, Boccherini procedent d'Itàlia i que forma part d'una companya d'òpera.
També el valencià Vicente Marín i Soler es trasllada a Madrid, i posteriorment, aconseguix una notable projecció internacional amb les seues composicions escèniques a Viena i a Sant Petersburg, en la primera d'estes ciutats, fins al punt de rivalitzar amb el propi Mozart, qui inclou un fragment seu en Don Giovanni.
Una de les figures més destacades en l'àmbit peninsular és José de Nebra, qui es trasllada a Madrid i es dedica plenament i amb gran èxit a este gènere entre 1723 i 1751, i agafa el testimoni d'Antonio Literes qui havia recollit grans triomfs, per exem`ple amb la sarsuela Acis y Galatea.
Altres compositors contribuixen d'una forma o una altra al desenvolupament de la música escència i de la mateixa manera s'instal·len a Madrid Galán, Durán o, dècades més tard, Boccherini procedent d'Itàlia i que forma part d'una companya d'òpera.
També el valencià Vicente Marín i Soler es trasllada a Madrid, i posteriorment, aconseguix una notable projecció internacional amb les seues composicions escèniques a Viena i a Sant Petersburg, en la primera d'estes ciutats, fins al punt de rivalitzar amb el propi Mozart, qui inclou un fragment seu en Don Giovanni.
TEMPESTAD GRANDE
José de Nebra y la escena de su tiempo
Ouvertura-Andante amoroso-Allegro [Una cosa rara] Vicente Martín y Soler
Adiós, prenda de mi amor [Amor aumenta el valor] José de Nebra
Fandango [La divina Filotea] José de Nebra
Tempestad grande, amigo [Vendado es amor, no es ciego] José de Nebra
Las folías Antonio Martín y Coll
Nani, nani anónima
Vaya, pues, rompiendo el aire Sebastián Durón
Minueto José Pradas
Monstruo, en quien has obrado
Cielo ha de ser el mar [Acis y Galatea] Antonio Literes
Sinfonia en Re mayor G. 500 Luigi Boccherini
Allegro / Andante / Menuetto primo - Trio / Presto
¿Quien cielos? [Vendado es amor, no es ciego] José de Nebra
Este, riscos incultos
Gozaba el pecho mío [Para obsequio a la deidad nunca es
culto la crueldad y Iphigenia en Tracia] José de Nebra
Margarita Rodríguez, soprano
La Dispersione
Luis Osca i Josep Ribes, violins
Amparo Camps, viola
Leonardo Luckert, violoncel
Juan Perfecto Osca, contrabaix
Ignasi Jordà, clavicèmbal
Aníbal Soriano, guitarra barroca / tiorba
Joan B. Boïls, director
José de Nebra y la escena de su tiempo
Ouvertura-Andante amoroso-Allegro [Una cosa rara] Vicente Martín y Soler
Adiós, prenda de mi amor [Amor aumenta el valor] José de Nebra
Fandango [La divina Filotea] José de Nebra
Tempestad grande, amigo [Vendado es amor, no es ciego] José de Nebra
Las folías Antonio Martín y Coll
Nani, nani anónima
Vaya, pues, rompiendo el aire Sebastián Durón
Minueto José Pradas
Monstruo, en quien has obrado
Cielo ha de ser el mar [Acis y Galatea] Antonio Literes
Sinfonia en Re mayor G. 500 Luigi Boccherini
Allegro / Andante / Menuetto primo - Trio / Presto
¿Quien cielos? [Vendado es amor, no es ciego] José de Nebra
Este, riscos incultos
Gozaba el pecho mío [Para obsequio a la deidad nunca es
culto la crueldad y Iphigenia en Tracia] José de Nebra
Margarita Rodríguez, soprano
La Dispersione
Luis Osca i Josep Ribes, violins
Amparo Camps, viola
Leonardo Luckert, violoncel
Juan Perfecto Osca, contrabaix
Ignasi Jordà, clavicèmbal
Aníbal Soriano, guitarra barroca / tiorba
Joan B. Boïls, director
© Institut Valencià de Cultura
Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València