LOS GESTOS

Sembla que Topazia ha heretat una sala circular en què vol obrir un bar. Bé, en realitat vol tornar a actuar, però és més fàcil portar gent a un bar que a un teatre, la qual cosa té sentit perquè una canya mai defrauda. Així que, obrirà el bar i posarà un escenari dins.
 
Sembla que Sergi vol ajudar-la per a muntar un homenatge a la cantant italiana Mina. Li dirigix els gestos. Sembla que és el seu xicon, però no el tenen clar. Sembla que apareix un home de sobte amb els ulls d'una por antiga. Sembla que aquesta arribada genera certa inquietud en tots.
 
Sembla que hi ha un pianista jove. I una ballarina vella. Sembla que venen d'un altre temps i sembla que aquest temps va a salts, parpellejant.

Sembla que passa alguna cosa amb els gestos. Com si també anaren a salts. –Parpellegen?-

Sembla que això d'abans és relatiu. Que no es pot determinar si el que passa precedix o si seguix allò que seguix.

Sembla que això és tot el que es pot dir, a hores d'ara, d'aquesta obra.